L’‘anomalia’ Gerard Piqué

Gerard Piqué és una anomalia en la indústria del futbol. Una anomalia quan en realitat no ho hauria de ser; seria molt bo per a l’esport si deixés de ser-ho i hi hagués més perfils com el seu. No em refereixo a la seva voluntat de ser a tot arreu i de com ha marcat les seves pròpies regles comunicatives, sinó a la seva voluntat per ser part activa de la transformació de l’esport com a negoci.

Els atletes són qui millor coneixen els racons del sistema i el seu valor en la postcarrera és molt valuós. Això sí, prèvia formació i assumint què es pot fer i què no en cada moment. Probablement, i només per evitar la polèmica i les suspicàcies, intervenir en les negociacions de la Supercopa d’Espanya a l’Aràbia Saudita no era bona idea. I ja he dit que no hi ha res d’il·legal, sinó un tema purament ètic i estètic.

Nadal i Lebron James

Si bé s’ha de demanar a aquests atletes que sàpiguen abstenir-se d’oportunitats de negoci quan hi hagi el mínim indici de risc reputacional, crec que és injust exigir-los que s’abstinguin de posar en marxa els seus propis negocis mentre són esportistes en actiu. ¿Per què hauríem de demanar a Rafa Nadal que esperi a executar una inversió de 40 milions d’euros com la que ha fet per crear un gran complex tennístic a Manacor? ¿Qui pot qüestionar Lebron James per haver construït un imperi mediàtic que ha sigut valorat en 725 milions de dòlars?

Ferran Prieto, managing partner d’Everest Talent Management i CEO de Pau Gasol Enterprises, em recordava fa unes setmanes que a Europa aquesta tendència de l’atleta-inversor no és ta n desenvolupada com als Estats Units, on ha sigut molt més freqüent que combinin la seva carrera en actiu amb les inversions, principalment en tecnològiques –moltes d’aplicades a l’alt rendiment–, però també entrant com a socis minoritaris de franquícies en altres esports.

Transformació de la societat

Notícies relacionades

Florentino no sap què fer ni amb Xabi Alonso ni amb Vinícius

El Barça sí que té líders

Sense anar més lluny, Serena Williams i Lewis Hamilton formen part d’uns dels grups inversors que liciten per comprar el Chelsea FC a Roman Abramóvitx. I tots dos ho fan no com una aposta financera, sinó amb la vocació d’involucrar-se en la gestió i impactar on creuen que l’esport pot transcendir als resultats esportius i econòmics: la transformació de la societat.

Potser aquest és el perfil que més em sedueix de l’atleta-empresari. I miro amb enveja estructures com la que té el Bayern de Munic, on conviuen exfutbolistes formats amb executius d’alt nivell per preservar un model de club i tenir el llarg termini sempre al cap.