Una Copa Amèrica amb ciclistes professionals als velers de Barcelona

El 2017, els neozelandesos van revolucionar la Copa Amèrica. Van substituir marins per ciclistes, liderats per Simon van Velthooven, corredor de pista i guanyador d’una medalla de bronze en el velòdrom dels Jocs de Londres els 2012. Gràcies als pedals, que van substituir els braços per moure els ‘foils’, van enfonsar a les Bermudes qualsevol esperança de l’embarcació nord-americana Oracle Team USA de revalidar el títol aconseguit el 2013. Els nord-americans només van guanyar una de les vuit regates disputades.

Els ‘foils’ són els alerons que eleven el veler jugant amb la pressió de l’aigua. Quan el barco s’alça, quan pràcticament vola sobre el mar, es venç la resistència de l’aigua i s’avança a una velocitat de 80 quilòmetres per hora (50 nusos), de manera aque els AC-50, com es denominen les embarcacions que participen en la Copa Amèrica, es converteixen en autèntiques fórmula 1 de la vela.

La reglamentació de la Copa Amèrica impedeix utilitzar qualsevol mecanisme elèctric o a motor per moure l’oli que potencia el sistema hidràulic encarregat d’elevar els ‘foils’. Tradicionalment, fins que no va entrar el ciclisme en el món de la nàutica, els ‘foils’ es movien amb l’impuls dels mariners, que movien les bieles amb els braços. Nova Zelanda, el 2017, es va presentar amb quatre ciclistes que, asseguts sobre els seients de bicicletes estàtiques o rodets, activaven els ‘foils’ del veler amb la força dels seus pedals. D’aquesta manera, la potència del barco va augmentar un 60% gràcies a la posició aerodinàmica dels corredors.

La prohibició de 2021

El 2021, en l’última Copa Amèrica, es va prohibir l’entrada dels ciclistes als velers i es va tornar al sistema tradicional, més fiable segons els experts, ja que la inclusió de corredors en comptes de mariners alentia algunes maniobres i sobretot dificultava el maneig del timó.

No obstant, de cara a la cita de Barcelona, ara que es reduiran d’11 a 8 els integrants de cada embarcació, els ciclistes tornaran a l’escenari marítim a l’obrir-se la porta «al poder humà», com va denominar Dan Bernasconi, dissenyador de Nova Zelanda, el nou canvi del reglament. «Només hi ha dues opcions. O ells o el sistema tradicional», va afirmar a finals de l’any passat en declaracions a la premsa neozelandesa.

El conjunt Ineos

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Grant Dalton, cap de l’equip oceànic, va anar més lluny amb el tema a l’indicar que la nova inclusió de ciclistes a la Copa Amèrica significava un «gran repte» per a sir Ben Ainslie, màxim responsable de l’Ineos Britannia, principal candidat per convertir-se en el veler ‘reptador’ a Barcelona 2024. Ainslie va recollir el guant: «Els equips som lliures a l’hora d’elegir la tripulació, cal explotar tots els sistemes i nosaltres tenim un gran vincle amb el conjunt ciclista professional de l’Ineos Grenadiers, el millor equip del món, ja que compartim el mateix patrocinador», va afirmar en declaracions a ‘The Telegraph’.

Fins al 17 de setembre, la Copa Amèrica impedeix a les tripulacions defensar del títol i a les reptadores provar els velers. I serà llavors quan es veurà els ciclistes en acció i qui sap si alguna figura de l’Ineos sobre aigües de Barcelona després d’acabar el Tour; el genuí, el que es corre a la carretera asfaltada i no a les onades del mar.