Així són els estadis espanyols per a la candidatura del Mundial 2030

L’anunci dilluns de les quatre federacions britàniques i de la irlandesa que no pugnaran per acollir el Mundial de futbol del 2030 va aplanar molt el camí d’Espanya  i Portugal en el seu propòsit d’allotjar conjuntament aquesta cita, la segona més important de l’esport mundial després dels Jocs Olímpics d’estiu.

La candidatura ibèrica ha escombrat la competència europea, que era la que més temien. Les lògiques del futbol mundial dicten que al Vell Continent, en certa manera, li toca organitzar aquest esdeveniment, que en l’edició d’aquest any es desplaça a Àsia (Qatar) i d'aquí quatre ho farà a Amèrica del Nord (EUA, Canadà i Mèxic).

No impera el triomfalisme en les federacions espanyola i portuguesa, però sí l’optimisme. Ara mateix, l’única amenaça real podria provenir de Sud-amèrica, amb una candidatura conjunta de l’Argentina, Xile, l’Uruguai i el Paraguai que la pandèmia ha deixat fins ara en ‘stand by’.

L’opció del Marroc, la inclusió del qual en la candidatura ibèrica va ser valorada seriosament i després descartada, no espanta i tampoc sembla probable que sorgeixin altres opcions africanes o asiàtiques.

Vots segurs

La diplomàcia futbolística també reporta tranquil·litat a Espanya i Portugal, que compten amb el suport d’Aleksander Ceferin perquè els 55 vots europeus vagin a parar a la seva proposta, i també amb la garantia que els països de l’Orient Mitjà els donaran la seva benedicció, gràcies a les gestions fetes per Luis Rubiales a l’Aràbia Saudita i a l’acord amb aquest país perquè aculli la Supercopa d’Espanya.

Les dues federacions ja fa diversos anys que treballen a donar forma a la candidatura i un dels seus aspectes centrals és la selecció dels estadis que acolliran els partits del Mundial.

La FIFA no exigeix un nombre concret de seus i, de fet, varien en funció de les edicions. El 2014 i el 2018, els partits es van jugar en 12 estadis diferents, mentre que aquest any a Qatar ho faran només en vuit. De cara al 2026, amb l’ampliació de la cita a 48 seleccions, hi haurà un total de 16 escenaris entre els EUA (11), Mèxic (tres) i el Canadà (dos).

Límit 2024

Espanya i Portugal hauran de presentar el 2024, any de l’elecció de la seu, una proposta d’estadis que podria superar el número total. És a dir, podrien presentar per a la seva aprovació una llista de 20 camps dels quals finalment se n’elegissin 15, per posar-ne un exemple.

És clar que no tots els camps serveixen. Tot i que encara no s’han publicat els requisits que exigirà la FIFA per als estadis del Mundial 2030, serveixen com a guia els establerts per al que se celebrarà quatre anys abans, adjudicat als EUA, el Canadà i Mèxic.

Tots els estadis que allotgin partits de la cita mundialista hauran de tenir una capacitat d’almenys 40.000 espectadors, requisit que en aquest moment compleixen 11 camps espanyols (Anoeta i Cornellà estan al límit) i tres portuguesos, dos a Lisboa i un a Porto.

Les exigències augmenten de cara a semifinals, que s’han de celebrar en estadis amb una capacitat superior als 60.000 seients. Tant la final com el partit inaugural hauran de jugar-se en camps amb almenys 80.000 localitats.

En tota la Península, només el Camp Nou i el Santiago Bernabéu compleixen aquest últim requisit, per això és lògic que el Mundial s’obri a Barcelona i es tanqui a Madrid, com ja va passar el 1982. El lisboeta Da Luz és, amb uns 65.000 seients, el camp més gran de Portugal ara mateix.

Equip de treball

El procés d’elecció d’estadis està encara en una fase molt preliminar, si bé la RFEF ja ha designat un equip de treball que es troba ja en funcionament per avaluar totes les possibilitats, tot i que encara quedin vuit anys per a la possible celebració del Mundial.

En una primera aproximació, resulta evident que gairebé tots els estadis potencialment candidats necessiten una remodelació profunda. Només el Metropolitano (Madrid), San Mamés (Bilbao), Anoeta (Sant Sebastià) i potser Cornellà-el Prat, tots construïts o remodelats els 13 últims anys, semblen en aquests moments plenament aptes per a una cita d’aquesta envergadura.

La principal joia del Mundial serà el Santiago Bernabéu, la remodelació integral del qual està en marxa i hauria d’estar culminada al llarg del pròxim any i mig, coda que convertirà l’estadi del Reial Madrid en un dels millors i més moders recintes esportius del món. És lògic que Madrid sigui seu doble, també amb el Metropolitano.

Més dubtes, quant a execució i terminis, presenta el projecte per remodelar el Camp Nou. L’última data anunciada pel FC Barcelona per a la seva culminació és el 2025, si bé els treballs encara no han començat ni tampoc està tancat el seu finançament. Amb tot, encara quedaria un lustre de marge fins al Mundial.

Sevilla, València... ¿Saragossa?

La remodelació de La Cartuja, estadi que ha allotjat les últimes finals de la Copa del Rei també està planificada, amb la idea de modernitzar el que havia de ser estadi olímpic i eliminar-ne les pistes d’atletisme. Sevilla compta amb tres estadis potencialment aptes, però cal veure si n’hi ha més d’un que sigui seu mundialista.

Un altre dels contes de mai acabar és el del Nou Mestalla, que es va començar a construir el 2007 fins a la seva paralització el febrer del 2009. L’últim calendari presentat pel València  de Peter Lim per culminar la construcció recull que a la tardor es reprendran les obres i que el recinte s’inaugurarà el 2024.

Tot i que el projecte més etern és el de Saragossa i la remodelació o substitució de La Romareda. Una idea que s’estudia a l’Aragó des de fa almenys dues dècades, sense que mai hagi passat de projectes en paper finalment descartats. Fa menys d’un mes, l’alcalde Jorge Azcón va anunciar un nou projecte per construir un estadi d’almenys 40.000 espectadors.

Nous projectes

La RFEF compta amb què, així que la candidatura mundialista vagi agafant forma i s’acosti la data de les candidatures, més ciutats i comunitats autònomes posin sobre la taula projectes de construcció o remodelació d’estadis que permetin acollir partits, com ja va passar el 1982.

Notícies relacionades

El Barça és el primer de l’ACB que assalta el Surne Bilbao a la seva pista

"Ara tinc la pressió de ser algú important"

¿Quins? Des dels despatxos de la federació evitar fer conjectures, però els potencials candidats són els evidents: la mateixa Saragossa, la Corunya, Vigo, Palma, Alacant, Màlaga, Valladolid, Gijón...

Els diners que estan rebent molts clubs de CVC ajudaran a millorar infraestructures, però no serà suficient en la gran majoria de casos per emprendre les obres que requereix una cita com el Mundial. Serà necessària la intervenció de les institucions públiques, si bé a la RFEF compten amb la tranquil·litat del suport total que el Govern de Pedro Sánchez ha concedit a la candidatura mundialista.