Dos Jocs Olímpics, dues Xines i 14 anys

Ni els Jocs d’hivern rivalitzen en presència amb els d’estiu ni el món patia llavors una pandèmia. Les expectatives, doncs, són més humils. Es persegueixen uns Jocs «senzills, segurs i esplèndids», una fórmula allunyada de l’entusiasme a l’ús. La Xina pretenia mostrar que també amb coronavirus és possible un macroesdeveniment global amb una raonable normalitat però els rebrots, tot i que ridículs en contrast amb la magnitud de la resta del món, van forçar el canvi de plans. Fa uns mesos ja va renunciar als turistes i la setmana passada va cancel·lar la venda d’entrades després de colar-se la variant òmicron a la capital. Només els grups triats per les autoritats ocuparan les grades després d’uns controls exhaustius. Els Jocs, encara sense turistes, amenacen el blindatge de la política de tolerància zero. Entre els milers d’arribats de l’estranger durant les últimes setmanes s’han detectat més de 200 positius. Els contagis en la bombolla del personal olímpic es donen per descomptat i els esforços se centren en què no arribin a la població.   

Beijing 2008 🔥
Beijing 2022 🔥

Basketball legend Yao Ming is a torchbearer once again!#StrongerTogether pic.twitter.com/BxvpT2a6O9

— Olympics (@Olympics) 2 de febrero de 2022

«Boicot institucional»

Aquests Jocs tampoc s’han salvat del soroll polític. Sobre els del 2008 es repetia que eren «els més polititzats de la història», un títol dubtós si tenim en compte les absències en bloc de Los Angeles i Moscou. Els uigurs han substituït els tibetans com a preocupació global i els Estats Units han encapçalat un «boicot institucional» que han secundat Austràlia, el Canadà i el Regne Unit. Els 500 representants enviats per Moscou, enfrontada amb Washington per la qüestió ucraïnesa, compensaran el buit. 

A la Xina la campanya d’una part del món no ha sorprès ningú. El 2008, els xinesos esperaven que la seva posada de llarg després d’un segle i mig d’aïllament i incomptables tragèdies rebria la felicitació de la comunitat internacional. Per no incomodar els hostes es van sacrificar costums com l’escopinada i la ingesta de l’all cru. L’alegria es va esvair quan van veure, estupefactes, com les masses criticaven el recorregut de la torxa en algunes capitals occidentals. Pocs xinesos ignoren avui la imatge del país en les societats occidentals ni la sinofòbia augmentada per la pandèmia. 

El món tampoc espera que aquests Jocs canviïn la Xina. En vigílies de la cita olímpica del 2008 s’apuntava a la dràstica reducció d’execucions i altres avanços significatius com indicis d’una tendència democratitzadora que els Jocs accelerarien. La Xina, en canvi, ha augmentat encara més el control sobre la societat civil i el seu president, Xi Jinping, es prorrogarà en el càrrec després de dinamitar el límit de dos mandats que havia ideat Deng Xiaoping, arquitecte de l’obertura, per impedir els excessos maoistes. 

🏘🐼

IOC/JOHN HUET pic.twitter.com/nM2bn6JpPr

— Olympics (@Olympics) 2 de febrero de 2022

Notícies relacionades

Les penyes de l’Espanyol volen el "cap fred" en el derbi

Mirades posades en Xabi a la tornada del Madrid

Costa reconèixer aquesta Xina en la de llavors. Ha quadruplicat el seu PIB, ha augmentat la classe mitjana del 3% al 51% i ha erradicat la pobresa extrema. Un país que exportava manufactures barates lidera ara els sectors tecnològics que canviaran les nostres vides com el 5G i ha arribat a Mart. Els gratacels han passat de 848 a 2.708 i els trens ‘borregueros’ han sigut escombrats per l’expansió de les línies d’alta velocitat, d’un centenar de quilòmetres a més de 40.000. La Xina ja és un país d’alts ingressos i amb agressives polítiques busca un repartiment més equitatiu de la riquesa després dels salvatges creixements passats. Ningú tem que la contaminació arruïni aquests Jocs després que la Xina hagi arreglat la ruïna ambiental de llavors amb audaces i doloroses polítiques.

En la crònica de l’obertura dels Jocs del 2008 que va firmar aquest corresponsal es vaticinava que no suposaven tant una oportunitat de la Xina de conèixer el món com del món per conèixer la Xina. Catorze anys després es pot consignar l’encert parcial del pronòstic: el món es mostra tan atent als seus defectes com autista a les seves virtuts.