Un repte (gairebé) impossible

Joan Lascorz o quan una tetraplegia no impedeix anar al Dakar

Fins ara cap pilot s’havia atrevit a enfrontar-se amb el ral·li més dur del planeta amb la seva minusvalidesa

Joan Lascorz o quan una tetraplegia no impedeix anar al Dakar
3
Es llegeix en minuts
Sergi López-Egea
Sergi López-Egea

Periodista

Especialista en Periodisme esportiu i ciclisme

ver +

El Joan va decidir no fer cas als pitjors presagis que li van dictar els metges. «Del sofà a una cadira i sempre amb ajuda». Va escoltar la frase després de superar setmanes d’uci i hospital, i mesos de rehabilitació a l’Institut Guttmann de Barcelona. Joan Lascorz (36 anys ara) tenia paralitzat el cos des del pit fins als peus i només movia braços amb dificultat i sense sensibilitat als dits. I molt menys amb la força necessària per agafar el volant d’un cotxe que corre a tota velocitat sobre la sorra del Ral·li Dakar. I allà el tindrem en tot just un mes.

Tampoc l’hi va posar fàcil al metge de la Federació Espanyola d’Automobilisme que el 2014 havia de decidir si li concedien la llicència esportiva per pilotar. Volia anar al ral·li Baix Aragó però per als federatius era tota una responsabilitat donar-li el permís a una persona amb tetraplegia. «Has de tirar-te a terra, sortir tu sol del cotxe i fer-ho en menys d’un minut». Una cosa senzilla per a moltes persones però no per al Joan a causa de la seva tremenda discapacitat per culpa d’un accident de moto. «Corria Superbike i el 2012 em vaig estampar contra un mur de formigó del circuit d’Imola a 220 quilòmetres per hora»; una condemna a la cadira de rodes. «I a sobre havia de ser elèctrica perquè no tinc força als braços per moure les rodes».

De seguida es veu Joan Lascorz amb el metge federatiu al circuit de Montmeló, uns matalassos a terra i sobretot a ell sortint del cotxe en menys d’un minut i llançant-se a terra. «Una cosa que havia de demostrar que podia fer per qüestions de seguretat en cas d’accident». Així que amb la llicència a la butxaca se’n va anar als Monegros per acabar entre els millors.

I entre els millors de la categoria de Buggys vol estar en el Ral·li Dakar que comença el 2 de gener. L’acompanyarà el seu equip, amb Ramon Casanova al capdavant, com a director del Bugui Masters Team, i amb Miguel Puertas de copilot, un antic tinent coronel de l’Exèrcit de l’Aire que volava amb la patrulla acrobàtica Águila i que va pilotar caces abans de convertir-se en un dels veterans del Dakar.

Joan Lascorz es convertirà en el primer pilot tetraplègic que disputa el ral·li més salvatge i complicat del món que el gener del 2022 repetirà escenari a l’Aràbia Saudita. «No he pogut provar el cotxe perquè ja està en un barco. Aquest és un altre dels problemes afegits perquè el vehicle es va haver d’adaptar a la meva minusvalidesa i només el podré pilotar poc abans de començar la competició».

Però si el Joan va arreglar la seva masia de Maçanet de la Selva i la va deixar sense obstacles per a la seva cadira de rodes, ¿què té de dificultat el Dakar? «Abans del meu accident tenia un terreny de cultiu a la meva masia. Vaig aconseguir una excavadora els comandaments de la qual vaig habilitar per poder conduir-la i em vaig construir un circuit per entrenar amb el bugui».

Amb Lascorz viatgen a l’Aràbia Saudita, a part del seu director d’equip i copilot, un assistent «que em cuida, m’ajuda a vestir, a arreglar-me, vigila la meva alimentació», tres mecànics, un fisio, i també una càmera que gravarà la segona part del documental ‘Una carrera inaccessible’ la primera entrega del qual s’emetrà a finals de mes al canal #Vamos de Movistar+.

Notícies relacionades

Però tot aquest operatiu costa diners, malgrat que ja han avançat tot el capital per a la inscripció, bitllets i sou dels auxiliars de l’equip. Per aquesta raó, el 9 de desembre comença l’operació crowfunding per reunir fons a través de la plataforma Verkami. Ho explica Ramon Casanova: «Cada ingrés generarà una recompensa, que pot ser des d’una samarreta fins a seguir el ral·li des de l’Aràbia, depenent de l’aportació que es realitzi». També hi haurà la possibilitat d’inscriure el nom del benefactor en el bugui o tenir accés prioritari al videobloc que el Joan realitzarà després de cada etapa.

«Un bugui és més fàcil de pilotar perquè és un cotxe automàtic. Amb la mà dreta accelero o freno i amb l’esquerra moc el volant sense fer força gràcies a una palanca. ¿El meu objectiu? També és el meu dubte. ¿Fins on podré arribar? M’agradaria acabar. Però voldria anar alhora ràpid i ser entre els millors». Segur que ho aconsegueix.