Garbiñe Muguruza: «Les esportistes espanyoles estem en un moment d’or; cal invertir-hi i donar-li visibilitat»

El ‘jet lag’ espesseix l’ànim de Garbiñe Muguruza, acabada d’arribar de les seves vacances al Carib. Fa menys de 24 hores que ha aterrat a Espanya i se li acumula l’agenda amb compromisos pendents, entre els quals, la recepció dels reis Felip VI i Letizia. Abans i després, atén diferents mitjans de comunicació, a raó de cinc minuts cada un, a la seu de Caser Seguros (marca que la patrocina) a la Plaza de la Lealtad de Madrid. És el principi de la seva tornada a la feina després del període de festa que es va prendre després de guanyar la Copa de Mestres, la fita més gran de la seva carrera juntament amb les victòries a Roland Garros el 2016 i Wimbledon el 2017. Qui atén EL PERIÓDICO DE ESPAÑA, en fi, és una de les esportistes del moment.

Pregunta. Han passat dues setmanes des de la seva victòria a la Copa de Mestres. ¿A què les ha dedicat?

Resposta. Bàsicament a descansar i a disfrutar una mica d’aquest any. No només de l’últim torneig, sinó també de tot un gran any, que d’altra banda també ha sigut difícil, per tot el tema de les bombolles, els protocols i altres. He pogut disfrutar més d’aquesta victòria, perquè normalment, en el tennis, tens un bon torneig i de seguida has d’anar-te’n a un altre. No et dona ni temps a disfrutar. I en aquesta ocasió sí que he pogut, he tingut aquesta sort, era l’últim torneig de la temporada i he tingut un tall per fer el que m’ha vingut de gust.

P. ¿És avui més feliç que llavors?

R. Sí, és clar. Al final tu treballes tant i tan dur per aconseguir els grans objectius, per guanyar els grans trofeus. Guanyar la Copa de Mestres és una recompensa i un premi a tot aquest esforç.

P. ¿Canvia la vida una victòria d’aquest tipus?

R. No crec que em canviï la vida. Dins del meu món del tennis, és un gran èxit i potser una mica en aquest sentit sí, però la meva vida segueix igual que abans.

P. ¿La reconeixen més?

R. Potser algunes persones més, sí, sobretot a Amèrica Llatina.

P. Assegura que haver guanyat aquest títol a Amèrica Llatina, on va néixer, ha sigut un plus.

R. Ha sigut la clau que s’hagi fet allà i que li hagin donat a Amèrica Llatina l’oportunitat d’acollir un torneig tan important. Falten esdeveniments i referents i personalment l’he rebut amb moltes ganes. Quan em vaig assabentar que es faria allà va ser una motivació immensa per poder emportar-me el trofeu.

P. ¿Emocionalment la va encoratjar durant el torneig?

R. Totalment. La sensació que m’ha transmès el públic de Mèxic, no sé... Per a mi té aquest extra que, potser en un moment donat, quan necessites fer servir la reserva, et dona un punt més d’energia. Sento que em va influir molt.

P. Completi la frase. El 2021 ha sigut l’any del seu...

R. Doncs... No sabria donar una sola paraula. Però seria una paraula relacionada amb l’estabilitat i la tranquil·litat.

P. ¿En què és avui millor tennista que fa un any?

R. El canvi més important ha sigut a l’hora de gestionar les emocions, gestionar els mals moments o els moments més difícils d’ansietat i de frustració. La gestió del que et passa pel cap, en general.

P. El canvi o la millora és llavors més emocional que tècnic.

R. Crec que sí. Tècnicament vas millorant, però crec que sempre he tingut el talent, ho he demostrat en altres tornejos, a Grand Slams. Però mentalment sí que he fet una progressió com a esportista, de maduresa.

P. ¿L’edat ajuda a digerir amb més temperància els grans èxits?

R. L’edat ajuda en tot, i no només en l’esport, sinó en la vida en general: per veure les coses amb una miqueta més de perspectiva o de suavitat en els moments difícils. I en el cas de l’esportista, que és tot més curt, encara es nota més.

P. ¿Què li falta per estar amb més regularitat a les grans finals del circuit?

R. Aquesta és la recerca de tot atleta, sempre hi he treballat. En tot cas, mai ha sigut la meva prioritat més gran, sempre he prioritzat estar al màxim per als grans esdeveniments, però sempre la treballo, perquè al final, si tu vols aconseguir èxits, tot està relacionat. He fet feina i aquest any he pogut collir més que d’altres.

P. ¿Quin és el seu principal objectiu el 2022?

R. Més enllà dels grans tornejos, que sempre són objectius clars i mai canvien, simplement continuar amb aquesta inèrcia amb què estic treballant, amb aquest gran equip que tinc. Sense fer grans canvis, seguint en aquesta línia.

P. Alexia Putellas, Sandra Sánchez, Carolina Marín, Paula Badosa, vostè... ¿Som davant l’esclat d’una edat d’or de les esportistes espanyoles?

R. Crec que sí. L’esport espanyol sempre ha tingut molts triomfs i aquest és un moment d’or. La part femenina està sent espectacular, hem de donar-li visibilitat, alegrar-nos-en i que la gent disfruti d’aquests èxits.

Notícies relacionades

La Vuelta a Espanya arriba a Catalunya: així és el recorregut de les seves tres etapes transcendentals

El somriure de la Gioconda

P. ¿Com es poden aprofitar els seus èxits per promoure una igualtat real en l’esport?

R. L’exemple és clar. A mateix nivell de qualitat hi hauria d’haver el mateix nivell d’inversió, de visibilitat, de treball a la base... ¿Per què no? Mai he entès que no sigui així, les oportunitats han de ser les mateixes, també ho mereixem i es nota en el nivell: es treballa i s’aconsegueixen també les coses.