L’atleta atrapat per la guerra

Explica el seu mànager, Hussein Makke, que «el noi ha fet tot el possible per arribar a Barcelona». No obstant, ha quedat literalment atrapat per la guerra. I no ha sigut el combat lícit i esportiu per demostrar qui és el més ràpid en una pacífica marató, sinó pel conflicte bèl·lic que fueteja Etiòpia, el seu país, la guerra desencadenada a la regió de Tigray, a la frontera amb Eritrea, que ja ha causat més de dos milions de desplaçats, ha augmentat la fam a la banya de l’Àfrica, ha provocat milers de morts, la condemna de l’ONU i la polèmica pel premi Nobel de la Pau que el primer ministre etíop, Abiy Ahmed, va rebre el 2019.

Camps d’entrenament

La majoria d’atletes etíops que s’acostumen a desplaçar per a esdeveniments internacionals, siguin maratons, mitges maratons o campionats en pista, viuen a la capital del país, Addis Abeba. Allà disposen de camps d’entrenament i més possibilitats per desplaçar-se a l’estranger. Els kenyans, per exemple, entrenen de manera més dispersa al seu país, amb diversos grups establerts. 

Nebebew, en canvi, viu a la regió d’Amhara, veïna de Tigray, enmig de les hostilitats. Amhara és una zona rural amb la majoria de la població cristiana copta. Va mirar d’arribar a l’aeroport d’Addis Abeba per volar primer dijous i després divendres. A la tarda, al veure que era impossible agafar qualsevol vol a Europa, va haver de desistir. «Volia volar des d’Addis Abeba, però s’han trobat totes les carreteres bloquejades perquè a la seva zona ara hi ha un dels fronts del conflicte bèl·lic», afegeix el mànager.

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Nebebew té una marca personal de 2.06.52 hores, aconseguida el 2019 a la marató de Lisboa i era un dels aspirants a la victòria aquest diumenge a Barcelona, amb un pronòstic molt obert entre els participants africans; de fet, com sol ser tradicional, els únics aspirants al triomf, tant en homes com en dones.

Els atletes africans

Fins a Barcelona han arribat 12 atletes etíops (set homes i cinc dones), 14 kenyans (12 i 2), dos marroquins, dos ugandesos, dos eritreus i un representant de Bahrain. D’ells, quatre han sigut contractats com a ‘llebres’ i la resta per disputar la victòria, en una marató que torna després de dos anys i en què s’han apuntat un total de 15.100 persones.