Els eSports, una nova finestra cap al ciclisme professional

Fa poc més d’un any, l’equip Alpecin-Fenix, en el qual corren ciclistes de la talla de Mathieu van der Poel, Tim Merlier i Jasper Philipsen feia un anunci sorprenent. Havia arribat a un acord amb l’aplicació de ciclisme Zwift perquè el guanyador de la seva competició virtual Zwift Academy obtingués un contracte professional el 2021. Dit amb altres paraules, obria la finestra al professionalisme a qui fos més ràpid i potent fent girar un rodet connectat a internet. Semblava llavors una mera acció publicitària destinada a potenciar una ‘app’ que ja patrocinava anteriorment l’equip belga i, és clar, en part ho era. Però ha resultat ser molt més.

El guanyador d’aquesta competició d’eSports l’any passat va resultar ser Jay Vine, un australià de 24 anys que treballava com a funcionari, que amb prou feines s’havia exercit en el camp amateur i que havia començat la seva carrera en el ciclisme de muntanya. El previsible era que el noi no passés de ser, en el millor dels casos, un gregari decent en curses de poc nivell, però els seus resultats han evidenciat el contrari, i ha arribat a ser el líder de l’Alpecin en algunes proves. En els seus 38 dies sobre l’asfalt aquesta temporada va aconseguir ser segon en la general de la Volta a Turquia, cinquè en l’etapa reina de la Volta a Burgos i tercer en una etapa de la Vuelta a Espanya... malgrat tenir una caiguda aquell mateix dia. El funcionari australià és ara un ciclista professional que viu, com molts d’ells, a Girona.

L’èxit de Vine va agafar d’imprevist fins i tot el seu propi equip. «Quan vam firmar l’acord, no esperàvem que el guanyador fos un ciclista que donés aquest rendiment. Sabíem que tindria un nivell decent, ja que, si no, no seria capaç de guanyar, però no tant. Era difícil predir que rendiria tan bé», explica a aquest diari el director general de l’Alpecin-Fenix, Philip Roodhooft. Ara bé, el màxim responsable de l’equip belga també aclareix que per a ells no era en absolut una operació publicitària, sinó «una nova manera de descobrir talent a través d’una eina que es va popularitzar molt durant la pandèmia».

El confinament

Les ‘apps’ de ciclisme, en efecte, es van posar de moda durant el confinament, tot i que ja existien des de feia uns quants anys. A molts països, incloent-hi Espanya, els corredors professionals es van veure privats de sortir a entrenar-se a l’aire lliure durant diverses setmanes, per la qual cosa van recórrer a aquest tipus d’eines, que els donaven l’oportunitat de pedalar amb l’exigència que ells desitgessin i compartir fàcilment les seves dades de rendiment amb entrenadors i aficionats. També va donar l’opció que professionals i amateurs competissin junts, tot i que fos de manera virtual.

«Arran d’aquest auge durant la pandèmia, vam decidir involucrar-nos en aquest projecte per poder conèixer més a fons els eSports com una disciplina esportiva», afegeix Roodhooft sobre una via que fins i tot l’equip amb més triomfs del pilot, el Deceuninck-Quick Step, ha decidit explorar. A finals d’agost van anunciar la contractació com a ‘stagiaire’ (una mena de corredor a prova durant els últims mesos de la temporada) de Jason Osborne, un campió olímpic de rem a Tòquio la principal aptitud del qual per al salt al ciclisme era la victòria en el campionat de eSports organitzat l’any passat per la Unió Ciclista Internacional. El seu segon dia en el pilot, aquest remer-ciclista alemany va aconseguir el novè lloc en una contrarellotge.

We have some big news!

UCI Cycling Esports World Champion Jason Osborne, rowing gold medalist at the Worlds and silver medalist in the Olympics, will ride as a stagiaire for Deceuninck - Quick-Step: https://t.co/HWX33sgnAw pic.twitter.com/qMSe8SJUvW

— Deceuninck-QuickStep (@deceuninck_qst) 30 de agosto de 2021

Arran d’aquests dos exemples, el dubte és si els eSports es poden convertir en un planter de ciclistes a curt termini o si l’èxit de Vine (i potser Osborne) és una excepció. «No sé si marcarem tendència i més equips apostaran per aquesta via, però que s’hagi obert ja és destacable, perquè fa cinc anys era impensable que passés», remarca el capitost de l’Alpecin-Fenix.

«Nosaltres no hem pensat en aquesta possibilitat», afirma per la seva banda Markel Irizar, observador de l’equip Trek-Segafredo, i ho justifica: «La meva opinió personal és que algú que guanya en eSports segurament sigui perquè té molt potencial físic, però no t’indica si després serà tècnicament capaç de rendir amb garanties en una cursa. Hi ha corredors que donen molt bons números en proves d’esforç, que ve a ser el mateix, que després no són capaços de traslladar-los a la carretera. I jo, que em dedico a l’‘scouting’, cada dia dono més importància a la tècnica».

Les limitacions

Roodhooft, malgrat la seva aliança amb Zwift, tampoc amaga les carències d’aquest mètode de detecció. «Hi ha factors que no són mesurables en plataformes com Zwift, com són el domini sobre la bicicleta i l’habilitat per moure’s en un pilot. Tampoc hi ha vent ni aficionats, els ciclistes que facin la transició han de lluitar contra això». «Jo puc ser molt bo en l’ergòmetre, però si em llanço a La Concha no en tindré ni idea, perquè no sé com remar al mar, com gestionar les onades, com posar la pala a l’aigua... Amb les ‘apps’ de ciclisme passa una mica el mateix», afegeix Irizar. Coincideix també amb aquesta lectura Juanjo Oroz, director esportiu de l’equip espanyol Kern Pharma: «Es mesura només el potencial físic i no la tècnica, que és imprescindible per a una prova a la carretera. Per nosaltres, encara està lluny de ser un paràmetre que per si sol digui que un ciclista pot ser professional. Si s’ajunta amb altres dades, sí que pot ser útil, com un indicador més, però no el definitiu».

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

«Recordo que Iván Raña, que era un triatleta fantàstic i tenia molt ‘motor’, va haver de passar un període d’adaptació al ciclisme de carretera. Ho necessita fins i tot qui ve de la bicicleta de muntanya, que, sent també una disciplina molt tècnicam ho és de manera diferent», adverteix Irizar. Entre els casos de transicions exitoses hi ha el triple guanyador de la Vuelta Primoz Roglic, que era saltador d’esquí abans que ciclista, i Michael Woods, tercer en el Mundial del 2018 (el que va guanyar Alejandro Valverde), que es dedicava a l’atletisme en proves de mig fons. Aquest mateix any, el Bora-Hansgrohe ha incorporat Anton Palzer, un dels millors esquiadors de muntanya de les últimes temporades, i el Burgos BH, el triatleta Ander Okamika.

«Entenem que és una eina útil en diversos aspectes que va evolucionant, que està arrencant, i tampoc tanquem els ulls abans aquesta nova tendència, però no hi veig potencial de planter», aprofundeix el director del Kern Pharma, que igual com el Trek Segafredo de moment ha decidit no apostar de manera decidida per la captació a través dels eSports. ¿S’estan perdent el pròxim campió del món o del Tour de França? «Bé, res és impossible, però em sembla molt difícil que això pugui passar en un futur pròxim», reconeixen des de l’Alpecin. Cosa que no treu que l’any vinent tornin a contractar un ciclista campió d’eSports, és clar.