ELX 2 - 2 ESPANYOL
L’Espanyol continua sumant en un duel boig a Elx
Els periquitos van remuntar el gol inicial de Boyé amb gols de Morlanes i De Tomás en dos minuts
La fortuna es va aliar amb Benedetto, perquè els frangiverds esgarrapessin un punt en el tram final
L’Espanyol va aconseguir un valuós punt aquest dissabte a Elx (2-2) en un partit que s’hauria pogut decantar cap a qualsevol costat. En un Martínez Valero on encara no ha guanyat ningú aquesta temporada, el conjunt blanc-i-blau es va refer del gol inicial de Lucas Boyé en un fulgurant inici de la segona meitat. Però als gols de Morlanes i Raúl de Tomás, que semblaven suposar el tercer triomf consecutiu, va respondre l’Elx amb una escomesa final en què Benedetto va esgarrapar un punt. Els periquitos, en qualsevol cas, es refermen a la zona tranquil·la de la taula.
El partit va començar amb un gol anul·lat a Fidel, en una posició de fora de joc en el desmarcatge que no estava fora de tot dubte, però l’acció no era casual. L’Espanyol mirava de tenir la pilota, però sense crear ocasions, mentre que l’Elx apostava per acostar-se a l’àrea de Diego López en ràpides accions, amb pocs tocs.
Un duel tàctic, equilibrat, que semblava destinat al 0-0 infinit si no es cometia cap error. I el va cometre David López, que es va adormir traient la pilota i no va veure venir un despert Lucas Boyé. El davanter argentí li va robar la cartera, va conduir la pilota i entre la passada a Lucas Pérez o a Fidel va triar el xut. Va escollir bé. Malgrat l’estirada, Diego López no va poder aturar el cacau (m. 23).
A l’Espanyol, que tenia el dia espès, li tocava reaccionar. Al conjunt de Fran Escribá no li va importar cedir la pilota a un equip sense profunditat, amb molt poques idees i amb falta de màgia fins al descans.
Sortida en bloc
A Vicente Moreno li tocava moure peça, i no va esperar. David López ja no es va vestir en la segona meitat i tampoc un apagat Wu Lei, i van ser substituïts per Nico Melamed i Morlanes, que aviat va justificar la decisió del tècnic. Primer amb una centrada que Óscar Gil no va engaltar per centímetres després d’un bon desmarcatge i, després, amb el gol de l’empat. El jugador aragonès va rebre la pilota a la frontal, es va crear l’espai necessari per armar la cama i va connectar un xutàs amb la dreta imparable per a Kiko Casilla (m. 50).
L’Elx no s’esperava aquesta sortida en bloc dels blanc-i-blaus i l’empat el va deixar deixat fora de combat. Tant, que tot just treure de centre va perdre la pilota i Pedrosa va centrar des de l’esquerra per a RDT, a qui Mojica no havia detectat a la seva esquena. El davanter madrileny, sense deixar-la caure, va empalmar una volea per marcar el seu cinquè gol del curs, el primer lluny de Cornellà (1-2, m. 52).
Notícies relacionadesEn només dos minuts, el Martínez Valero havia vist tants gols visitants com en totes les jornades prèvies. Ara li tocava a Escribá fer un cop de timó i aixecar els seus de la lona, i el tècnic local va endevinar la tecla. Mumbau, Benedetto i Morente van entrar en un triple canvi decisiu, sobretot els dos últims. Morente va obrir bretxa per la banda i Benedetto va crear problemes a l’àrea blanc-i-blava, fins aleshores un fortí. Fins que un refús de Cabrera va topar amb Yangel Herrera (amb desafortunat debut) i va deixar Benedetto sol davant Diego López. També en fora de joc, com Mbappé en la Lliga de les Nacions, però en posició legal segons l’actual normativa (2-2, m. 84).
L’Espanyol semblava que donava el punt per bo. Però l’Elx no, i ho va intentar fins al final i fins i tot va obligar Diego López, cinc minuts abans que acabés el temps afegit, a fer una parada antològica en un xut a boca de canó de Pere Milla. Un empat just per a un partit que s’hauria pogut decantar cap a qualsevol bàndol.
