JOCS PARALÍMPICS

Dia d’or a Tòquio per a Marta Fernández, Sergio Garrote i Adiaratou Iglesias

  • La nedadora Marta Fernández conquereix la seva segona medalla en aquests Jocs, un or en els 50 m braça que té gust de glòria

  • Sergio Garrote, amb cadira de rodes després de caure d’una bastida, guanya la contrarellotge ciclista de 16 km en la classe H2

Dia d’or a Tòquio per a Marta Fernández, Sergio Garrote i Adiaratou Iglesias

CPE

3
Es llegeix en minuts

Els nostres esportistes paralímpics estan acumulant nombroses medalles per tornar a Espanya amb un gran somriure entre les dents. Avui el botí han sigut tres ors, una plata i dos bronzes que impulsen l’equip nacional a l’onzena posició del medaller amb 26 medalles, superant amb escreix la marca de 17 de l’expedició olímpica.

Fernández, or en 50 braça

La burgalesa Marta Fernández va conquerir la medalla d’or en els 50 metres braça, classe SB3 de paràlisi cerebral, i va sumar la seva segona medalla a Tòquio, en els seus primers Jocs Paralímpics, després de la plata aconseguida en els 50 metres papallona.

Fernández, de 27 anys, va debutar internacionalment aquesta temporada i va passar a Sheffield (Regne Unit) la classificació internacional que li va permetre competir en els Jocs, rebent les classes S4, SB3 (per a braça) i SM4 (per a estils).

L’esportista del CD Fusión va ratificar la seva excel·lent progressió com a nedadora amb una medalla a Tòquio, aquesta vegada en els 50 metres braça, en una carrera que va dominar des del principi parant el cronòmetre en 58.21, dos segons menys que la russa Natalia Butkova, que es va penjar la plata. El bronze va ser per a la mexicana Nely Miranda Herrera.

«No em crec el que acaba de passar. Aquesta medalla és de molta gent i s’aconsegueix per la confiança a no donar les coses per fetes. És un somni complert», va dir Marta, al finalitzar la prova. A ella es va afegir Sarai Gascón, que unes proves més tard ha aconseguit també una plata en els 100 lliures S9.

Garrote, or en contrarellotge

El ciclista barceloní Sergio Garrote i el gadità Luis García Marquina van aconseguir les medalles d’or i bronze en la contrarellotge, en les classes H2 i H3 de bicicletes de mà. La parella Venge-Infante també ha pujat al tercer esglaó del podi després de ser cinquens en la prova de pista.

Garrote, en el seu debut en uns Jocs Paralímpics, es va imposar en la contrarellotge de 16 quilòmetres disputada en el Circuit Internacional de Fuji, amb un temps de 31:23.53, per davant de l’italià Luca Mazzone (31:23.79), cinc vegades campió del món, que va ser plata, i del francès Florian Jouanny (32:41.62), que va ser bronze.

«Ni en els meus millors somnis podia imaginar aconseguir això aquí. Quan vaig veure el circuit se’m va moure alguna cosa del terreny que no m’agrada. Soc escalador i m’agrada l’esforç de pujar, però venia a rescabalar-me. Era el final d’una feina. En una contrarellotge es consagren els grans i ho dedico a la meva dona, a la meva filla i a la meva família, que m’han aguantat molt», va confessar Garrote, al finalitzar la prova.

Garrote utilitza cadira de rodes des que va caure de la bastida d’una obra el 2001 i que li va produir una lesió medul·lar. Des d’aleshores, el barceloní practica el ciclisme amb una ‘handbike’ des del 2015 i li transmet l’adrenalina que sempre ha buscat.

Iglesias, or en els 100 m

En les últimes disciplines de la jornada, l’atleta espanyola Adiaratou Iglesias ha conquerit una altra medalla d’or als 100 metres d’atletisme de la classe T13 (discapacitat visual), i ha donat a Espanya el seu vint-i-sisè metall, novè daurat.

La velocista gallega, debutant en uns Jocs, ha demostrat la seva condició de favorita i s’ha emportat la victòria amb un temps d’11.96, només tres centèsimes millor que l’azerbaidjanesa Lamiya Valiyeva.

Notícies relacionades

Iglesias es presentava al Japó com la més ràpida de l’any al ser l’única a baixar dels onze segons (11.83), però va topar amb un rival inesperat amb la forta pluja que va fuetejar Tòquio durant un tram de la tarda.

«Estic supercontenta. No m’ho crec, encara, perquè era difícil. Al matí m’ho van posar complicat, no vaig donar el meu cent per cent, i podia lluitar per les medalles. Així que molt contenta», va reconèixer als mitjans després de la prova.