Sorpresa a Tòquio
La gran patacada de Djokovic
«Ha sigut un dia terrible, molt dur», assegura el tennista serbi després de la seva derrota contra Zverev en les semifinals dels Jocs Olímpics.
Tokyo 2020 Olympic Games - Tennis /
«Em sento fatal ara mateix. Ha sigut molt dur. La sensació que tinc ara mateix és terrible. Però això és esport. Espero estar millor demà i donar almenys una medalla a Sèrbia», deia Novak Djokovic després de la bufetada encaixada després que Alexander Zverev l’apartés de la final olímpica, l’objectiu i el repte pels quals havia anat als Jocs de Tòquio.
«La pressió és un privilegi per a mi, sé com gestionar-la», havia respost uns dies abans Novak Djokovic a la gimnasta nord-americana Simone Biles, campiona olímpica, que es va retirar de Tòquio angoixada per la pressió mediàtica. El número 1 mundial se sentia fort i segur per manejar aquesta ansietat i ho havia demostrat en els quatre partits anteriors fins a arribar a les semifinals.
Màquina encasquetada
I semblava que també controlava la situació quan dominava Alexander Zverev per 6-1, 3-2 i el servei en el seu poder per encarrilar el camí de la final olímpica. Però després de 67 minuts d’exhibició, inesperadament, la màquina perfecta es va encasquetar. El tennista serbi va perdre la seva sacada en blanc i quatre jocs seguits, així va cedir el primer set del torneig.
Semblava un petit lapsus, però no va millorar en l’inici del segon, en què va tornar a perdre el servei i va deixar escapar després quatre ‘break points’ per igualar 1-1. El seu crit colèric cap a la seva llotja posava en evidència que no gestionava la pressió tan bé com havia presumit.
Des de l’avantatge de 3-2 en el primer set, Djokovic va cedir vuit jocs seguits a un Zverev que es col·locava amb 4-0 i que no va deixar escapar aquest avantatge. L’alemany només va cedir un joc més abans d’abraçar-se a Djokovic a la xarxa i dir-li que era «el tennista més gran de tots els temps».
Bloquejat per la pressió
Un consol que no va evitar la decepció de Djokovic. «No vaig saber què fer, el meu tennis es va enfonsar», deia. Es va bloquejar per aquesta pressió que deia que tenia controlada.
Zverev ho va aprofitar. L’alemany va posar fi a una ratxa de 22 victòries consecutives i li impedia optar a aquesta medalla d’or i el somiat ‘Golden Slam’ si, al setembre, el número 1 mundial conquista l’Obert dels Estats Units, l’últim que falta aquest any a la seva col·lecció després d’Austràlia, Roland Garros i Wimbledon.
Els dubtes del futur
Notícies relacionadesZverev es va menjar la cirereta que volia Djokovic. Ara queda per veure què suposarà aquesta dura derrota de cara a les seves aspiracions de guanyar el Grand Slam en una mateixa temporada. L’objectiu real del número 1 a la recerca de superar el rècord de 20 grans que comparteix amb Rafael Nadal i Roger Federer.
A Tòquio Djokovic ja només pot aspirar a guanyar la medalla de bronze olímpic que ja té des dels Jocs de Pequín el 2008, a més d’un altre bronze en el doble mixt al costat de Nina Stojanovic. Poc premi per a un campió que va arribar a Tòquio famolenc de glòria.
- Mobilitat La línia de metro que va trencar motllos
- Sorteig de Reis ¿On puc comprovar el meu dècim de la Loteria del Nen 2026 en línia? Consulta els números premiats
- Badalona Albiol oblida el desallotjament de l’antic B9 en el missatge de Cap d’Any
- La nit més màgica Reis i nens desafien el fred en la cavalcada
- Projecte truncat Javier Gutiérrez, frustrat després de la cancel·lació de la sèrie sobre Amancio Ortega a Prime Video que havia de protagonitzar: «Potser va interessar conservar el seu anonimat»
- Ajuda per superar l’insomni Com adormir-vos en cinc minuts
- Mobilitat al voltant del temple Barcelona pagarà 10 milions d’euros per ampliar voreres i pacificar el trànsit entorn de la Sagrada Família
- SORTEIG DE REIS Un restaurant de menú regentat per una família xinesa dona el primer premi del Nen a Sabadell
- Fortuna al Fort Pienc L’exagerada sort del Manuel: un dècim del segon premi del Nen comprat a última hora a Barcelona
- Sorteig de Reis El 6703, primer premi del Nen, repartit en més de 50 ciutats de tot Espanya, 11 a Catalunya
