Espanya busca davant la Costa d’Ivori el gol que obri el camí a les medalles

La selecció espanyola de futbol és on volia ser en aquests Jocs Olímpics de Tòquio: als quarts de final i com primera de grup, fet que li ha permès esquivar el Brasil en el partit més decisiu de qualsevol torneig, el que decideix qui lluita i qui no per les medalles. Una altra cosa són les sensacions amb què s’arriba a aquest partit. La falta de gol és gairebé alarmant i el gran partit que s’espera d’un grup desbordant de grans noms no acaba d’arribar. La rocosa Costa d’Ivori examinarà aquest dissabte Espanya a l’estadi de Miyagi (10.00 hores).

«Continuem millorant. A aquest equip no li veig sostre. Ens dona una lliçó de valors, de compromís, de treball, lluita, superació, esforç, joc», va declarar Luis de la Fuente en la roda de premsa després de l’empat contra l’Argentina. Les fredes estadístiques donen oportunitat de ser optimistes com el seleccionador, però també per al contrari. Ningú xuta més que Espanya (42 xuts en el torneig, 17 a porta), però el rendiment és mínim: només dos gols (Oyarzabal contra Austràlia i Mikel Merino contra l’Argentina), menys d’un 5% d’efectivitat. De fet, ‘la Rojita’ (sub-21 i olímpica) ha encadenat 14 partits amb 0-0 al descans. No pot ser casualitat. Per això, tot i que Unai Simón només ha encaixat un gol, Espanya ha acabat tots els partits patint, a un gol del desastre.

Torna Mingueza

«Són dades objectives que reflecteixen que ens costa molt concretar les ocasions, però també diuen que som l’equip que més arriba a l’àrea rival. No aprofitem la producció ofensiva, però tot és un procés d’estar més fins», opina De la Fuente, que per al partit de quarts podrà comptar amb el blaugrana Mingueza, que va ser baixa contra Austràlia i l’Argentina. Arriba en el millor moment, perquè el seu relleu, l’espanyolista Óscar Gil, és baixa per acumulació de grogues. Tampoc està del tot descartat Ceballos, que va rebre una dura entrada en el debut contra Egipte que semblava apartar-lo del torneig, però avança molt ràpid en la recuperació.

L’andalús estava cridat a ser un dels líders d’aquesta selecció, igual que Marco Asensio, que tenia a Tòquio l’oportunitat de redreçar un any erràtic, però l’actuació del mallorquí només se salva per l’assistència que va acabar amb el triomf contra Austràlia. El Dani Olmo olímpic no té res a veure, fins ara, amb el de l’Eurocopa, mentre que Pedri sembla haver rebentat definitivament després d’un any de somni però molt llarg i carregat fins a l’extrem. El resultat és un equip capaç de monopolitzar la pilota, però no d’imprimir una alta velocitat a la circulació, cosa que facilita les coses al rival, almenys en defensa.

Europa vs. Àfrica

Al davant, ‘la Rojita’ tindrà un equip que sembla la seva antítesi. Una rocosa Costa d’Ivori que ha fet de la seguretat defensiva la clau del seu èxit. Només ha encaixat dos gols, un de l’Aràbia Saudita (2-1) i un altre d’Alemanya (1-1), que es va quedar a un gol d’arrabassar-li la segona plaça del grup. Contra el Brasil va aconseguir un empat a zero condicionat en gran manera per l’expulsió de Douglas Luiz amb una hora per disputar-se.

Notícies relacionades

El silenci de Nico Williams davant la tempesta a Bilbao: desconnexió a les illes Maurici i a l’espera del pagament de la clàusula

El Nàstic voreja la gesta de l’ascens, però el somni acaba en la pròrroga

‘Els Elefants’ tenen menys qualitat, però disposen d’exuberància física que ha permès a les seleccions africanes ser presents al podi olímpic en cinc de les últimes set cites amb Ghana (bronze el 1992), el Camerun (or el 2000) i Nigèria (or el 1996, plata el 2008 i bronze el 2016). En aquest mateix període, des que disputen el torneig seleccions sub-23, Europa només s’ha penjat l’or el 1992 amb el gol de Kiko al Camp Nou. Espanya és l’únic representant del continent en els quarts (Japó-Nova Zelanda, Brasil-Egipte i Corea del Sud-Mèxic).

El mitjapunta Franck Kessié, del Milan, és el líder d’un grup en què també destaquen el central del Manchestar United Eric Bailly (ex de l’Espanyol i el Vila-real) i el veterà capità Max Gradel (33 anys). Aquests Jocs estan sent també un gran aparador per al lateral Wilfried Singo, del Torí.