La trampa del ‘pit’ als Jocs Olímpics

Això arriba ara que semblava que havien aconseguit que els organitzadors olímpics es posessin de part seva, perquè la primera resposta que Carbonell i altres mares van rebre a la petició de portar els seus nadons lactants va ser que no. Per la pandèmia no es permetien convidats internacionals, familiars inclosos. Ni tan sols en aquests casos. 

La jugadora de bàsquet canadenca Kimberley Gaucher va denunciar llavors que els protocols no li permetien assistir amb el seu nadó de tres mesos i que l’organització l’obligava a triar «entre ser una mare lactant o una esportista olímpica». 

View this post on Instagram

A post shared by Aliphine Chepkerker Tuliamuk (@aliphine)

I el mateix va passar amb altres atletes de diferents nacionalitats, com la corredora nord-americana Aliphine Tuliamuk. Després d’elles, Carbonell va decidir parlar amb el Comitè Olímpic Espanyol, el Consell Superior d’Esports i el Comitè Olímpic Internacional. Entre tots van aconseguir que l’organització canviés d’opinió. A finals de juny van anunciar que permetrien que els nadons de mares lactants assistissin als Jocs.

«Després d’una acurada consideració de la situació única que viuen les atletes amb nens lactants, ens complau confirmar que, quan sigui necessari, els nens podran acompanyar les atletes al Japó», van explicar els organitzadors a Reuters.

«Són coses que no afecten un home. No han de planificar la seva carrera i esport entorn de l’embaràs o la lactància», va respondre llavors la boxejadora canadenca Mandy Bujold, que va guanyar una apel·lació que la feia elegible per competir a Tòquio a partir d’aquest mes. L’esportista s’havia quedat fora per no haver pogut optar a la classificació en tres tornejos entre 2018 i 2019: van ser 11 mesos en què estava embarassada i de postpart.

La incompatibilitat

El cas és que les bones intencions dels organitzadors continuaven posant entre l’espasa i la paret les mares per les condicions del Govern del Japó, «incompatibles amb rendir en els Jocs Olímpics», segons assenyala Carbonell. La norma dicta que els nadons s’han d’allotjar en un hotel fora de la Vila Olímpica, confinats el que duri la competició. Les atletes, per alletar, han de sortir del seu grup bombolla, moure’s la distància que faci falta les vegades que ho necessitin i, amb això, posar en perill el seu equip. L’espanyola no ho va veure viable. 

Tuliamuk, per la seva part, anunciava que estava emocionada que el seu nadó Zoe anés al Japó i animés la seva mare «mentre persegueix els seus objectius més grans de carrera». «Quin alleujament se sent al no haver d’imaginar-me la meva filla lactant a quilòmetres de distància de mi», va escriure al rebre el visat de la seva nena. 

La recomanació de la lactància

La dificultats de les esportistes d’elit amb la lactància no deixen de ser el reflex del que els passa a moltes altres mares en la societat. Un estudi va trobar que el 20% de les dones que deixen d’alletar van esmentar el retorn tornada a la feina o l’escola com la raó principal.

I tot això quan l’evidència científica recomana aquesta alimentació exclusiva sempre que sigui possible. L’OMS indica que la lactància materna proporciona als nens la millor alimentació possible pels beneficis que ofereix per a la seva salut, però també per a la de les mares. 

Notícies relacionades

Mor Gerard Suñé als 23 anys, promesa del rem nacional

MAPFRE, un talismà per al futbol espanyol

«Però, si bé la lactància materna és un procés natural, no sempre és fàcil. Les mares necessiten suport, tant per començar com per mantenir-la», asseguren. Un suport que les olímpiques no han trobat al Japó.

Carbonell utilitzarà un tirallet mentre sigui a Tòquio i espera que Kai encara sigui capaç d’enganxar-se al pit quan torni a casa. El seu objectiu al plantejar aquest tema a les xarxes és crear consciència sobre el problema. «Espero que aquest vídeo serveixi per a altres Jocs», va concloure.