Pau Gasol obre el seu últim ball amb Espanya

Pau Gasol començarà aquest dilluns el seu last dance amb la selecció. I per tancar amb brillantor la seva carrera no hi podria haver millor pista de ball que Saitama, on va aconseguir l’or mundial el 2006. Hi ha hagut moments en els dos últims anys en què el pivot bicampió de l’NBA era l’únic que creia que ho estaria veient sobre el parquet i no un altre cop des de la banqueta. Una lesió li va impedir disputar la final del primer Mundial d’Espanya i, 15 anys després i amb 41, no estava disposat que una altra fes que és perdés una nova cita al temple japonès, on obriran el ball contra els amfitrions (14.00, TVE).

Si la lesió del més gran dels Gasol en les semifinals del 2006 va unir encara més La Família i va fer que es conjuressin per dedicar-li l’or el 2006, la lesió del petit dels Hernangómez ha sigut un cop per al seu germà i la resta del grup. Juancho havia esperat fins a última hora per poder-hi ser però finalment s’ha quedat a les portes de l’Olimp, després que el seu equip, els Minnesota Timberwolves, es negués a deixar-lo viatjar. «La pèrdua de Juancho és òbviament molt important. Ara no tenim temps per lamentar-nos, l’important és acompanyar el Juancho, que ha patit una injustícia», va valorar ahir Sergio Scariolo. «Juancho està trist, decebut i com a company i em considero també amic, crec personalment que no s’ha fet justícia –va coincidir Rudy Fernández–. Ell ha lluitat des del primer moment, i quan un jugador es prepara tant per ser en uns Jocs Olímpics... Però sabem el que és la Família, estarem al seu costat i ell al nostre, i esperant Xabi [López-Arostegui] perquè s’incorpori al més aviat possible a l’equip». 

Els quatre supervivents

Notícies relacionades

L’Audiència no deslliura Rubiales del judici pel petó a Hermoso

Xavi ara vol continuar

L’aler madridista és, juntament amb els Gasol i el Chacho Rodriguez, un dels quatre supervivents de l’equip que va arribar a la glòria. I reconeix que tornar a Saitama li suposa un pessigolleig especial. «El pavelló continua sent el mateix, ha canviat molt poc, i tenim molt bons records. Sobretot, que el 2006 el Chacho i jo érem uns xavals i ara som dels més veterans de l’equip. És l’única cosa que ha canviat, la il·lusió segueix intacta i tant de bo puguem competir i competir per una medalla en aquesta pista».

La generació d’or del bàsquet espanyol ha guanyat dos Mundials (2006 i 2019) i tres Europeus (2009, 2011 i 2015), però se li han resistit els Jocs, tot i haver encadenat dues plates i un bronze. I això que a la pista olímpica ha disputat dos dels seus millors partits en aquestes dues dècades prodigioses: les finals de Pequín-2008 i Londres-2012 contra el dream team liderat per Kobe Bryant. El mite de Los Angeles va felicitar Pau, el seu escuder als Lakers, després dels dos partits en què Espanya va posar contra les cordes la galàxia d’estrelles de l’NBA. Kevin Durant és ara l’únic que continua en un equip dels EUA que sembla humà, després de les derrotes contra Nigèria i Austràlia en la preparació i aquest diumenge amb França. Espanya, que ja va tutejar el dream team a Las Vegas, es veu ara amb forces d’anar a buscar l’or que li queda però per fer-ho haurà de resoldre primer una fase de grups en què qualsevol badada es paga cara. Abans dels dos exigents duels contra l’Argentina (a qui va derrotar a la final de l’últim Mundial) i l’Eslovènia de Doncic, haurà de guanyar primer el Japó, que fa una setmana ja va sorprendre França. «El Japó és sens dubte un equip perillós, l’hem vist guanyar amb una grandíssima facilitat primer a Bèlgica i després fins i tot a França, amb una prestació realment molt impactant», avisa Scariolo sobre el combinat que dirigeix l’argentí Julio Lamas i compta amb dos ala pivots NBA: Rui Hachimura i Yuta Watanabe.