ELS PROTAGONISTES DE LA FINAL

Havertz i Tuchel: la via alemanya dona la Champions al Chelsea

Abramovich es va gastar a l’estiu 135 milions en dos davanters de la Bundesliga i al gener va donar-li la banqueta a un compatriota seu. El canvi de tècnic, igual que el 2012 amb Di Matteo, li va donar la segona Champions mentre que el xeic del PSG segurament s’estira els cabells per haver fet fora el nou campió.

Havertz i Tuchel: la via alemanya dona la Champions al Chelsea

EFE / CARL RECINE

2
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

El xeic Nasser al-Khelaïfi segurament s’està estirant els cabells. No n’hi ha per menys. No només per haver-se quedat sense Lliga i sense Champions sinó per veure com Thomas Tuchel, l’home que va conduir el PSG a la final de Lisboa i a qui va fer fora fa tot just cinc mesos, no només repetia final sinó que la guanyava amb el Chelsea.

El tècnic alemany es coronava quatre mesos després d’haver firmat contracte amb Abramovich, calcant la jugada del 2012, quan Roberto di Matteo va aconseguir el ceptre continental menys de tres mesos després de convertir-se en l’inquilí de la banqueta de Stamford Bridge.

La via alemanya ha donat a Abramovich la segona corona continental, que perseguia des de fa gairebé una dècada. Abans de treure de l’atur l’extècnic del PSG al gener, el magnat rus havia espremut la visa or per emportar-se dos luxosos ‘souvenirs’ de la Bundesliga: Timo Werner (53 milions) i Havertz (80). Al primer, a qui ja li devien xiular les orelles per l’acumulació d’errors davant el Madrid a les semifinals, de ben segur el va maleir en diversos idiomes al veure com fallava tres ocasions en un quart d’hora. Per sort, el segon va esmenar els errors del seu compatriota. Amb set tocs en va tenir prou el Chelsea, des del porter fins a Havertz passant per una passada brutal de Mount. Havertz, sorpresa a l’onze titular, va correspondre a la confiança de Tuchel convertint-se també en un inesperat golejador. Des que portava la samarreta blue que no havia marcat a la Champions. Després d’11 partits en blanc es va estrenar per la porta gran. L’exdavanter del Bayern Leverkusen en una contra gloriosa li va deixar el segon amb safata a Pulisic, a qui li va faltar un pam per sentenciar i va donar una vida extra a Pep Guardiola.

Un altre alemany, Antonio Rudiger, va tenir també un paper decisiu a la final. El central emmascarat, que juga amb una protecció a la cara, va anar a buscar sense pilota De Bruyne i els seus caps van xocar. El mag belga, que va deixar el Chelsea fart del menyspreu i les humiliacions d’un Mourinho que s’hi referia com un «nen ploraner», se’n va anar entre llàgrimes al ser substituït. 

Notícies relacionades

Alguns seguidors blaugrana segurament van pensar si de sobte la seva tele tenia, com els nous àudios de WhatsApp, l’opció d’accelerar al veure la velocitat a què es movien els dos equips anglesos, en especial el correcamins Kanté. 

El Kun Agüero, en el seu últim partit abans d’arribar a Barcelona, va tenir l’ocasió més clara en el tram final i va posar la por al cos al Chelsea. Tuchel, de natural calmat, va encoratjar la grada ‘blue’ per donar-li ànims extra als seus homes en el tram final. Una afició que va contenir l’alè al veure l’última de Mahrez, però que va acabar celebrant el títol.