Segona Divisió

L’Espanyol remata la feina i torna a Primera a Saragossa

  • L’equip periquito suma el punt que li faltava (0-0) per complir la seva missió 10 mesos exactes després del seu traumàtic descens

  • Els blanc-i-blaus certifiquen l’objectiu a quatre jornades del final del campionat

Es llegeix en minuts
Raúl Paniagua
Raúl Paniagua

Periodista

ver +

L’Espanyol va aprofitar la primera bola de partit a Saragossa i ja és equip de Primera Divisió. L’ofensa patida el passat curs, en què va estar 37 de les 38 jornades en un descens que es va concretar el 8 de juliol, ja és història. Deu mesos exactes després, la catàstrofe ha donat pas a la felicitat. L’equip blanc-i-blau torna a la màxima categoria, el lloc d’on mai va haver de sortir. En tenia prou amb un punt a La Romareda i el va aconseguir. Missió complerta. 

L’equip blanc-i-blau no tenia ganes d’ajornar l’objectiu. Prou ha patit aquest any jugant en una Segona impròpia d’un club que busca els 30.000 socis. Com va passar en els anteriors descens, el bloc català només ha estat un any a l’infern. Va pujar també a la primera el 1963, 1970, 1990 i 1994. El 2021 amplia una col·lecció que no hauria de tenir més capítols. 

Agonia efímera

La plantilla periquita dormirà aquest dissabte a Saragossa i tornarà diumenge a Catalunya. Segur que els periquitos es concentraran per rebre els herois que han evitat que l’agonia a Segona fos el més efímera possible. El curs vinent el futbol de Primera tornarà al flamant estadi de Cornellà. 

Vint-i-set anys després de l’últim ascens, certificat per l’equip de José Antonio Camacho amb una golejada a Sarrià davant el Cadis, l’Espanyol va tornar a disfrutar de l’alegria d’un ascens. Una emoció i un alliberament totals. El 1994 ho va aconseguir a tres jornades del final. Va acabar com a campió, però es va deixar portar en el tram final. En aquesta ocasió, ha certificat l’èxit una jornada abans, amb 12 punts encara en joc, el que demostra l’excel·lent trajectòria d’un bloc que no perd des del 31 de gener davant el Rayo (2-3). 

Ratxa estel·lar

Els periquitos han encadenat 15 partits sense perdre, però durant aquesta ratxa també van passar pels dubtes de tres empats consecutius que van deixar l’equip fora de l’ascens directe al març. L’empat miraculós de Nico Melamed al camp del Mirandés va ser el punt d’inflexió final per a un Espanyol que està acabant el campionat com un coet. A l’hora de la veritat, el conjunt amb més talent i pressupost ha imposat les seves virtuts, pilotat per Vicente Moreno, que aquest dissabte va segellar el seu quart ascens en vuit anys (dos amb el Mallorca, un amb el Nàstic i l’aconseguit amb els blanc-i-blaus).

Pocs equips com el Saragossa saben la tragèdia que suposa instal·lar-se sense remei a Segona. El club aragonès porta aquí des del 2013. Un club amb sis copes del Rei, una Recopa i una UEFA que ara malviu a la categoria de plata, més pendent de no caure a Segona B que del somni de l’ascens. 

La debacle de la temporada passada va servir per reflexionar i fer les coses amb sentit comú. Amb un tècnic fiable i coneixedor de la categoria, l’Espanyol ha anat fent passos cap a la meta. Faltava l’últim. I el conjunt català no va fallar a La Romareda. Ni tan sols l’absència del pitxitxi Raúl de Tomás, aïllat per Covid, va frenar l’empenta dels periquitos. 

Pacte de no agressió

En una tarda tòrrida amb 30 graus a Saragossa l’Espanyol va tornar a exhibir la seva solidesa. Darder va protagonitzar la primera arribada amb un xut que va sortir fora (m. 26) i Dimata va estar a punt d’arribar a una pilota en una jugada en què es va reclamar penal per mans. 

En el tram final del primer temps va arribar el moment dels porters. El Zamora Diego López va aparèixer per desviar a córner un bon xut d’Adrián (m. 42) i Cristian Álvarez, el porter local i ex de l’Espanyol, va evitar el gol de falta d’un Embarba tan incisiu com sempre. És una joia l’exjugador del Rayo, el màxim assistent de la Lliga (14 passades de gol). 

Notícies relacionades

La segona part no va tenir massa història, més enllà d’un parell d’ocasions per bàndol. Un xut d’Eguaras que va sortir a prop del pal (m. 54) i una falta d’Embarba rebutjada per Cristian (m. 58). La resta va sobrar. L’empat donava la glòria a l’Espanyol i acostava una mica més la permanència als aragonesos.

No era necessari complicar-se la vida i tothom va sortir content amb un pacte de no agressió típic del futbol de tota la vida. Els periquitos no superaran el rècord històric de punts d’un campió que té el Dépor des del 2013, però tenen el que més volien: l’anhelat ascens. 

Temes:

Espanyol