Els Mossos imputen a Bartomeu un perjudici al Barça d’1,2 milions

  • La policia afirma que Bartomeu es va extralimitar en les seves funcions d’administrar el patrimoni de l’entitat

Els Mossos imputen a Bartomeu un perjudici al Barça d’1,2 milions
Es llegeix en minuts

Els Mossos d’Esquadra atribueixen a Josep Maria Bartomeu i els altres tres detinguts pel Barçagate d’haver-se «extralimitat» en els «seus poders d’administració de patrimoni» del Barça al contractar a una empresa per difamar jugadors i opositors de l’anterior junta directiva, segons l’atestat policial a què ha tingut accés EL PERIÓDICO. La policia concreta que el club va pagar un «sobrepreu» per aquests serveis i calculen el «perjudici» causat «a l’entitat i al conjunt de la massa social» en una xifra entre 843.000 i 1,2 milions d’euros.

El Barça va arribar a pagar 2,3 milions d’euros al grup Nicestream, l’empresa a què es va encarregar aquests serveis, durant tres temporades, indica l’informe. Les tasca oficial era la motorització digital del club, però de forma paral·lela un ús «presumptament particular a les xarxes socials». Per això a la fitxa de detenció de l’expresident de l’entitat, Josep Maria Bartomeu, no només se li atribueix «extralimitar-se» en els «seus poders d’administració de patrimoni» del club, sinó «saltar-se els procediments establerts per a aquesta contractació, provocant un perjudici econòmic «greu» a l’entitat i impedint «aconseguir la millor oferta a canvi d’una contraprestació consistent en treballs en benefici particular». Tot això entre els anys 2017 i 2020. Aquesta actuació podria ser constitutiva, per tant, d’un delicte d’administració deslleial i corrupció de particulars. Bartomeu i la seva antiga mà dreta Jaume Masferrer, que van ser detinguts aquest dilluns pels Mossos, han sigut posats en llibertat aquest dilluns per la jutge, després d’acollir-se al seu dret a no declarar.

L’atestat policial detalla que «s’ha pogut vincular» les empreses contractades pel Barça, en concret el grup Nicestream, amb la «creació i alimentació de diferents perfils» a les xarxes socials que «difamaven persones crítiques» amb la junta directiva encapçalada per Bartomeu. En paral·lel, recalca l’informe, «s’ha determinat» que el club hauria pagat un «sobrepreu». Aquest perjudici, remarquen els Mossos, al Barcelona i el «conjunt de la seva massa social», producte «directe d’extralimitar-se a les seves facultats d’administració», la policia el quantifica en un mínim de 843.300 euros i un màxim de 1.220.700 euros. L’import compromès pel contracte superava els 2,3 milions abonats i arribava als tres milions. La diferència està pendent de pagament, ja que el club, arran de la publicació en els mitjans de comunicació de l’escàndol, va donar per conclòs el contracte de forma unilateral. Per això la jutge que investiga el cas considera el Barcelona perjudicat. El club s’ha personat com a tal en el procés amb l’advocat Carles Monguilod.

«Gestió deslleial»

Notícies relacionades

L’informe dels Mossos afegeix que existeix un altre perjudici per al Barça i que «prové directament» de la «gestió deslleial i els seus efectes». En aquest punt cita la querella per injúries i calúmnies presentada aquest mes de febrer pel productor televisiu Jaume Roures, en nom propi i de Mediapro, pels comentaris que es van transmetre contra ell des d’aquests comptes de xarxes socials. Roures també acusa d’administració deslleial, però per participar en el procés general (no en el de les injúries, que és peça a part) haurà d’abonar 7.000 euros. L’empresari també apareix en una «llista negra de periodistes anti-Bartmomeu» en un correu intern de I3 Ventures. L’informe també assenyala que «algú del club hauria donat dades del cens de socis».

La fitxa policial sobre els elements essencials de la detenció de Bartomeu relata que la participació de l’expresident del Barça en aquesta contractació presumptament irregular «s’ha pogut acreditar mitjançant l’anàlisi de la documentació» aportada pel mateix club, així com pels informes d’investigació interna fets pel Departament de Compliment Normatiu del Barcelona i l’auditoria encarregada a PriceWaterHouseCoopers (PwC). Les sospites, argumenten els Mossos, també se sustenten en els correus electrònics, comunicacions i normativa del club. Aquesta informació s’ha completat amb les dades facilitades per l’Agència Tributària, la Tresoreria de la Seguretat Social, empreses de xarxes socials, l’anàlisi de comptes bancaris i les declaracions de diversos testimonis, entre ells executius del Barcelona.