Victòria balsàmica de l’Atlètic a Vila-real

Després d’haver dilapidat bona part de l’avantatge que tenia a les quatre últimes jornades, i a una setmana del derbi davant el Madrid, a l’Atlètic no li valia res que no fos guanyar en la seva visita a Vila-real. I ho va fer, lluny de la brillantor en el joc, però amb l’efectivitat dels millors temps, i recupera cinc punts d’avantatge amb el Barça, amb un partit més, i sis amb el Madrid. Va ser gràcies a un gol en pròpia porta dels grocs i a un altre gol de Joao Félix, però el més important de la victòria blanc-i-vermella és que va deixar la porteria a zero vuit partits després. 

Por de perdre

Com tenallats per la por de no perdre, cap dels dos equips va generar res semblant a una ocasió de perill fins a gairebé la mitja hora de joc. Tot i així, va ser el Vila-real el que va dominar la possessió de la pilota en el primer tram.  

Amb tot, la primera arribada perillosa del partit va ser de l’Atlètic i va acabar, després d’una llarga revisió del VAR, amb un gol de Pedraza en pròpia porta després d’un cop de cap de Savic que amb prou feines va rebutjar Asenjo cap al cos del seu company. 

En un altre moment de la temporada, amb un gol a favor abans fins i tot de merèixer-ho, l’Atlètic ja tindria més que encaminat el partit, almenys al seu cap. Però després de vuit partits seguits encaixant, el repte blanc-i-vermell era no patir gols en contra i es presentava definitori per a la seva confiança futura.

Sentència immerescuda

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

L’equip de Simeone va millorar després del descans, va neutralitzar el Vila-real, es va desfer de la por de perdre i fins i tot va generar prou perill com per fer el segon gol. No va encertar Luis Suárez en la més clara, després d’un regal de Pau, i els canvis d’Emery van donar una empenta als locals, més enllà de l’hora de joc, amb el lideratge de Gerard Moreno. 

No obstant, en el pitjor moment atlètic del partit va aparèixer Joao Félix per marcar el segon gol matalasser, acompanyat d’un enuig monumental demanant silenci a algú de la grada o les banquetes. El Vila-real no es va rendir i va merèixer més, però no ho va aconseguir.