1-0 Un cop de cap agònic de Breno Lopes dona el segon títol a Palmeiras

Va ser una de les finals més avorrides que es recorden d’aquest certamen

1-0 Un cop de cap agònic de Breno Lopes dona el segon títol a Palmeiras
2
Es llegeix en minuts

Palmeiras és el nou campió de la Copa Libertadores d’Amèrica. Va guanyar per la mínima diferència (1-0) perquè va saber aprofitar l’única jugada a favor seu quan havien transcorregut els 90 minuts de joc reglamentaris i es jugava el temps afegit. Només aquest detall va permetre a l’equip conduït pel portuguès Abel Ferreira convertir-se en el millor equip del continent del 2020.

Un xoc entre Palmeiras i Santos no és qualsevol cosa al Brasil. Es tracta d’una forta rivalitat regional (tots dos són de São Paulo). A més, hi havia 15 milions de dòlars per al vencedor. L’interès mundial va ser immediat: la televisió el va transmetre a 191 països. Però la disputa no va estar a l’altura de les expectatives. L’estadi Maracaná gairebé sense públic, el mínim acceptat per raons sanitàries, es va convertir en una escenografia ombrívola i un símbol mateix del partit: des del minut inicial els dos contendents van estar molt més preocupats per no perdre a qualsevol preu.

Els rivals van sortir al terreny de joc amb les dents atapeïdes, com si s’estigués saldant entre ells una querella anterior. Hi va haver per això molts frecs i l’àrbitre argentí, Patricio Loustau, va haver d’intervenir en més d’una oportunitat perquè el partit no se li escapés de les mans.

Feia molt temps que una disputa final de la Copa més preuada a la regió resultava tan avorrida i sense espontaneïtat. Tot va ser tan soporífer que el VAR mai va haver d’intervenir per dilucidar la validesa d’un gol. I no ho va fer perquè els dos porters amb prou feines van ser testimonis d’un forcejament inútil. Tot just al minut 38 va tenir lloc una jugada de mitjà perill per a Palmeiras. El veneçolà Yeferson Soteldo va llançar un centre des de l’esquerra, però Marinho no va arribar a cabotejar la pilota. I res més. El que va seguir va ser un gran badall. Un cant a la imprecisió.

La segona etapa, tres quarts del mateix

La segona etapa va ser una continuació tediosa dels primers 45 minuts. Van passar 15 minuts perquè Weverton, el porter de Palmeiras, sentís el risc a prop seu. Marinho va buscar des de lluny Veríssimo. El defensor del Santos es va ficar a l’àrea. No obstant, no va arribar a connectar l’enviament. Als 76 minuts Marinho va ser una altra vegada protagonista amb un xut des d’enfora de l’àrea que va posar en un compromís el porter.

El partit semblava acabar amb l’empat cantat. Els dos conjunts es preparaven per a l’allargament. De les 60 finals de Copa Libertadores jugades, 12 es van definir per penals. Palmeiras i Santos es conformaven amb aquest desenllaç. No obstant, sempre pot arribar una anomalia, una situació inesperada. Rony va llançar un centre i Breno Lopes va saltar amb decisió. El cop de front va deixar John sense possibilitats d’evitar el gol. Santos es va desesperar, però ja era molt tard.

ELS EQUIPS 

Notícies relacionades

Palmeiras (4-1-4-1): Weverton; Marcos Rocha, Gustavo Gómez, Luan, Matías Viña; Danilo; Veiga, Gabriel Menino (Breno Lopes), Zé Rafael (Patrick de Paula), Rony; Luiz Adriano. DT: Abel Ferreira

Santos: John; Pará (Bruno Enríquez), Lucas Veríssimo, Luan Peres, Felipe Jonatan (Welington); Diego Pituca, Alison, Sandry (Braga); Marinho, Yeferson Soteldo, Kaio Jorge (Madson). DT: Cuca (expulsat).