Buffon, o jugar a futbol més enllà dels 40

No és una cosa estratosfèrica que un porter continuï estant en actiu més enllà dels 40. Buffon no ha sigut el primer. Només fa falta citar alguns grans noms de la història. Per exemple, el seu compatriota Dino Zoff es va retirar als 41 anys; tot un mite, Lev Yashin, l’‘Aranya Negra’, es va mantenir en actiu fins als 42, i Oliver Kahn va renunciar-hi als 39 anys. Però sí que resulta més estrany que futbolistes de camp cada vegada allarguin més la carrera esportiva.

L’experiència de Nino

Precisament, aquest dijous el canal #Vamos dedica un ‘Informe Plus’ als esportistes veterans que triomfen més enllà dels 40, entre ells, el davanter de l’Elx, Nino. Compleix 41 anys al juny i ja ha superat la barrera dels 700 partits entre Primera i Segona Divisió. «Avui dia s’entrena amb molta pilota i hi ha dobles sessions. Els entrenaments duren entre una hora i una hora i quart, quan abans eren de dues hores fins que algú deia: ‘fins aquí he arribat’», explica el jugador andalús al raonar per què les carreres esportives són cada vegada més extenses. «Els avenços en la medicina han sigut claus, ja que quan jo vaig començar, a Barcelona 92, eren autèntica ciència-ficció», raona en el mateix reportatge l’atleta José Ángel García Bragado, que continua en actiu amb 51 anys.

Els últims estudis mostren que una bona alimentació és essencial perquè el futbolista, com a esportista, aconsegueixi ampliar al màxim la carrera professional. Si està equilibrada, afavoreix el desenvolupament muscular, a la qual cosa s’uneixen entrenaments amb reducció de càrrega de treball a nivells assumibles i una limitació de les sessions explosives amb exercicis de velocitat, arrencada i frenada, mentre s’ha d’intensificar l’activitat sense pilota i fins i tot el treball al gimnàs.

El perill de les lesions

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

«És important, a més, l’autoconvenciment a nivell psicològic per saber quines són les teves virtuts i on és el teu límit», explicava el psicòleg esportiu Xavi Lucas a aquest diari fa uns mesos. «En aquest sentit, Buffon avança Ter Stegen i és evident que l’experiència de l’italià, el rigor, l’hàbit i la rutina li permeten congelar el desgast més que al porter alemany. ¿Què vol dir això? Que cada atleta, quan arriba a certa edat, genera la seva pròpia rutina fruit del coneixement no només del seu cos, sinó també de les pautes que es marca en la seva vida diària», afegia el mateix especialista.

Per aquestes raons i amb l’excepció d’esquivar lesions greus que puguin liquidar la vida esportiva del futbolista, cada vegada apareixen en primera línia de competició jugadors de 40 anys o camí de fer-los, com és el cas de Joaquín, el capità del Betis, que complirà 40 anys al juliol. Sense oblidar tampoc el brasiler Vitorino Hilton, que als 43 anys continua sent referència en la defensa del Montpeller, però lluny de l’incombustible japonès Kazuyoshi Miura, que s’ha convertit, a les files del Yokohama, als 53 anys, en el jugador professional que ha estat més en actiu de tots els temps després d’haver superat el rècord del mite anglès Stanley Matthews, que va penjar les botes el 1965 a l’Stoke City, als 50 anys.