25 anys de la ‘llei Bosman’, que va posar el futbol de cap per avall

A l’estiu següent el Camp Nou s’havia convertit en les Nacions Unides. «A més de la sortida de Johan Cruyff i l’arribada de Bobby Robson, amb la llei Bosman vam arribar molts futbolistes, una cosa que no era habitual al Barça era que arribessin tants fitxatges en un temporada. Hi havia un desconcert social sobre què passaria amb el Barça», explicava a aquest diari el davanter hispanoargentí. A més del ‘Macanudo’, aquell estiu arribarien el búlgar Hristo Stóitxkov, dos brasilers (Ronaldo i Giovanni), un francès (Blanc), un portuguès (Vitor Baia) i un nigerià (Amunike), que s’unirien als tres estrangers, que ja hi havia a la plantilla: el croat Prosinecki, el romanès Popescu i el lusità Luis Figo.

Fins aleshores, cada club en podia alinear tres alhora i tenir-ne cinc a la seva plantilla com a màxim. Ara, per exemple, al primer equip del Barça només hi ha set jugadors nascuts a Espanya. El 1996 una vintena de jugadors estrangers van passar càsting pel filial blaugrana, una cosa que es convertiria també habitual no només al planter blaugrana.

Quotes

Notícies relacionades

Carolina Marín: "Vaig plorar molt quan vaig entendre que em retirava"

La nova vida d’Andreu Fontàs al Banyoles: "Podent comptar amb ell, seria estúpid no fer-ho"

L’exemple del Barça és extrapolable a la majoria de clubs europeus i no només en el futbol sinó d’altres esports. «Tot i que així com en el futbol van acceptar molt bé la llei Bosman, al bàsquet no va agradar gens», sentencia Joan Deulofeu, que va ser director jurídic de l’Associació de Basquetbolistes Professionals (ABP) durant 30 anys. Tot i que tenia una relació cordial amb l’Associació de Futbolistes Espanyols, no compartia la «defensa a ultrança» que feia el president de l’AFE, Gerardo Movilla, la sentència. Per intentar protegir el planter basquetbolístic, el sindicat de jugadors va lluitar perquè es fes un sistema de quotes, que es va fixar el 2005, amb un màxim de dos extracomunitaris i un mínim de quatre jugadors «seleccionables». Després que el 2011 la UE el tombés, es va canviar la quota a jugadors formats al planter a Espanya un mínim de tres anys. «Des de l’ABP mai vam anar en contra de la legalitat. Vist el que ha passat amb les quotes, han sigut clarament insuficients, veient el protagonismes que tenen uns i d’altres», valora Deulofeu. La UEFA també va apostar per la presència de quotes des del 2006, un mínim de quatre jugadors del planter del país a la plantilla dels clubs de Champions i Europa League que des del 2008 es va ampliar a vuit.

Bosman, malgrat haver obert per a molts jugadors, no se’n va beneficiar. La seva humil carrera futbolística estava acabada. «Vaig patir el boicot del futbol, per a mi va ser una catàstrofe», declarava a la BBC, on comentava que no quedava ni rastre dels 280.000 euros que va guanyar amb el judici. Es va arruïnar, va caure en l’alcoholisme i va ser condemnat a la presó i, com es pot veure en l’entrevista que li fa aquest dimarts el portal belga Grenzecho als 56 anys, i 25 després d’aquella històrica sentència, la seva vida continua sent un caos.

Jean-Marc Bosman.

👉 https://t.co/YjWT38y15F pic.twitter.com/M0omXGykjs

— Mike Notermans (@mikenotermans) 15 de diciembre de 2020