Azarenka i Osaka, final a Nova York

Victoria Azarenka mai havia guanyat Serena Williams en un gran, incloent les dues vegades que es van veure les cares a la final de l’Open dels Estats Units, on la nord-americana ha guanyat sis dels seus 23 grans. El passat, no obstant, no importa. Aquest dijous, en un fabulós partit entre dues veteranes i mares, la bielorussa per fi va aconseguir la victòria. I l’1-6, 6-3 i 6-3 cultivat en un partit lluitat amb intensitat als dos costats de la xarxa per les dues veteranes (31 anys Azarenka i 38 Williams) tornen la doble campiona d’Austràlia a la final de Nova York. Dissabte allà tindrà la seva tercera oportunitat contra la campiona del 2018, Naomi Osaka, que també va necessitar tres sets per guanyar Jennifer Brady per 7-6 (7-1), 3-6 i 6-3 en una altra semifinal de qualitat. 

El triomf d’Azarenka és especialment dolç. Arriba set anys després que disputés la seva última lluita per un Grand Eslam, després de la seva maternitat el 2016 i un retorn a les pistes complicat per una lluita de custòdia del seu fill. També arriba després d’un any de sequera de títols, un buit que va trencar precisament a Nova York fa unes setmanes, quan es va alçar amb el títol de Cincinnati disputat aquest any de coronavirus a la bombolla de Flushing Meadows (una final de què Osaka es va retirar) i va semblar prendre impuls per travessar com un llamp aquest Open.

El somni inabastable de Williams

Williams va estar a punt de frenar-la. La nord-americana va sortir devastadora en el primer set, desplegant el millor tennis que se li ha vist en el torneig, aprofitant els múltiples errors de Vika, lenta, baixa d’energia en aquesta pista gegant deserta d’espectadors aquest any. Era Williams la que semblava enfilada cap a una final que replicaria la del 2018 amb Osaka, aquella que no només va perdre sinó que va convertir en un trist espectacle; era Williams qui semblava que anava directa cap a una altra oportunitat per a la seva anhelada meta d’igualar el rècord de 24 de grans de Margaret Court. Però en el segon set Azarenka, com acostuma en els seus duels amb Williams (i en van 23) va tornar a elevar el seu nivell. Ho va fer de forma inapel·lable, segellant l’últim punt amb una sacada directa a la línia. I el somni de la nord-americana continua, de moment, inabastable.

Notícies relacionades

Fernando Díaz del Río aconsegueix la medalla de plata en el ‘solo tècnic’ dels Europeus de natació

Ancelotti, Guardiola i Klopp opten a l’Entrenador de l’Any de la UEFA

A Vika el retorn la fa sentir «agraïda». Li dona una altra oportunitat, una que enfronta de forma diferent, «mentalment en un nivell molt diferent» el de set anys enrere. I aquesta evolució ha sigut un viatge interior. «Llavors era jove i el meu ego massa gran, ara és molt més petit», afirmava a la pista, una idea en què aprofundia després en la roda de premsa virtual. «Quan puges ràpid i et fas número u de vegades et pots creure que ets invencible i millor que la resta i no és veritat. Creix l’ego i fa molt mal quan el fereixen. He intentat treure l’ego. Es tracta d’aprendre dels errors, de madurar, d’adonar-te que ser jugadora de tennis no et fa millor o pitjor que ningú, que continues sent humana. I només queda intentar ser millor persona i continuar millorant».

Tornar a la final és, després d’aquest viatge, «més divertit, més satisfactori, més agradable» per a Azarenka. I el duel amb Osaka, que amb Brady va entaular un partit de pura potència, se sent emocionant. «És molt poderosa, una gran campiona. Ja ha guanyat dos grans i les dues busquem un tercer. Serà divertit», anunciava Azarenka. Sens dubte.