El dilema Lautaro

Han passat 20 anys des que Luis Figo va canviar el Camp Nou pel Santiago Bernabéu, en el fitxatge (tovalló de Messi a part) que més ha marcat la història recent blaugrana. No només perquè el Barça va perdre el seu far, sinó perquè Joan Gaspart no va saber trobar-ne un reemplaçament, dilapidant la gran quantitat que eren per llavors els 10.270 milions de pessetes (61,9 milions d’euros) en la compra d’Overmars, Gerard i Petit. Una història que s’ha repetit amb Neymar. Josep Maria Bartomeu s’ha gastat els 222 milions que li va donar el PSG pel brasiler i 200 més en la compra de tres jugadors que no li han servit: Dembelé (tan de vidre com Overmars), Coutinho i Griezmann. Tot apuntava que aquest any hi hauria un altre fitxatge de tres xifres, Lautaro, però l’impacte econòmic del coronavirus a la tresoreria barcelonista, unit als tres antecedents, fa aflorar el dilema d’una altra inversió milionària.

En la recerca del relleu de Neymar, el Barça ha anat postergant el recanvi de Luis Suárez, deixant escapar pel camí perles com Haaland. El Barça, com mig Europa, va dubtar amb ell i al final la torre noruega va firmar al mercat d’hivern per 20 milions (només dos més, comissions a part, dels que pagaria el Barça per Braithwaite un parell de mesos després) a Dortmund, on s’ha inflat a marcar gols i provocar estirades de cabells a les secretaries tècniques dels grans clubs. Ara els dubtes i les estretors econòmiques podrien posar en risc l’arribada d’un altre jove talent tot i que, de moment, Lautaro només pensi a triomfar al Camp Nou.

El Barça necessitava tancar com fos una operació abans del 30 de juny per quadrar uns comptes colpejats pel coronavirus. La venda d’Arthur a la Juventus per 72 milions (més 10 en variables) va servir per equilibrar els llibres de comptes. Ara, per fer front a noves incorporacions, com la de Lautaro, necessita primer fer caixa. El problema és que en un mercat marcat per la Covid-19 la majoria de clubs estan més disposats a parlar de cessions i canvis de cromos que de traspassos, i menys milionaris.

Sota l’impacte de la pandèmia a la tresoreria, el Barça ja va deixar escapar la primera oportunitat de fitxar Lautaro al no pagar els 111 milions de la clàusula, via d’escapament que es va tancar el 7 de juliol. Li va fer saber a l’Inter que no arribaria a aquestes xifres i va començar a oferir peces per rebaixar el traspàs: Vidal, Rakitic, Junior, Semedo, Aleñá, Emerson, Rafinha, Todibo, Umtiti són alguns dels noms que han sigut a sobre de la taula ‘neroazzurra’. Pràcticament totes els descarts que, juntament amb Braithwaite, té a l’aparador del basar culer. 

Celebració amb ràbia

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

El davanter argentí ha passat uns mesos complicats, després de la doble aturada, la del coronavirus i la de la seva arribada a Barcelona. Ha sigut suplent en diversos partits i ha aconseguit només tres gols en 13 xocs després de la tornada de la competició. «És un noi de 23 anys que pot estar en un moment d’involució per tots els rumors que l’envolten», va sentenciar Giuseppe Marotta, patró de l’Inter, que insisteix a renovar-lo.  Lautaro va explotar dimarts fent amb la mà el gest de parlar després de marcar davant el Nàpols un golàs, amb un xut des de fora de l’àrea després d’arrencar al mig camp. Tot i que les grades eren buides, era la seva manera de rebel·lar-se contra els que criticaven la seva davallada de rendiment, que atribuïen a l’interès blaugrana, culpant-lo que l’Inter s’hagi quedat sense Lliga ni Copa i només li quedin opcions a la Lliga Europa. 

Malgrat la pressió del club italià perquè renovi i a l’interès mostrat per diversos equips més, ell només té entre cella i cella jugar al costat de Messi no només en la selecció ‘albiceleste’ sinó també al Camp Nou.