'BLACK LIVES MATTER' A L'ESPORT ESPANYOL (5)

Sitapha Savané: «El moviment antiracista ara està a Espanya com l'antimasclista fa 25 anys»

«És el moment d'aconseguir una cosa concreta ara que la societat escolta», afirma l'expivot i comentarista de bàsquet

Portaveu de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya reclama mesures governamentals contra el racisme estructural, institucional i social

savane

savane

5
Es llegeix en minuts
Roger Pascual
Roger Pascual

Periodista

Especialista en futbol, bàsquet, handbol

Ubicada/t a Barcelona

ver +

Sitapha Savané sempre va ser un jugador diferent, que trencava el tòpic que esport i política no es podien barrejar. No li ve de nou, a aquest fill de diplomàtics senegalesos, que des de petit va conèixer la importància de la política per aconseguir victòries socials. La seva mare li deia «el que facis serà un reflex per a molta gent com tu. Tu, ho vulguis o no, ets un ambaixador». Una màxima que ha seguit durant la seva trajectòria esportiva i ara, dos anys després de retirar-se, aquest exjugador i comentarista ha aprofitat la seva projecció mediàtica per afegir-se al moviment mundial antiracista generat després de l’assassinat de George Floyd com a portaveu de la Comunitat Negra Africana i Afrodescendent a Espanya (CNAAE), creada amb l’impuls de les protestes als EUA.

«Estic encantat de poder ajudar gent amb més trajectòria. Com que tinc una certa rellevància mediàtica, i es coneix Sitapha, potser puc arribar a més llocs, tot i que m’emporti alguns desenganys». Reivindica que els esportistes tenen el mateix dret que qualsevol a posicionar-se políticament i socialment, Això sí, els demana el mateix que a la resta: que s’informin abans de parlar. «És una bogeria o una tonteria dir que els esportistes no poden opinar com qualsevol altra persona. Però s’ataca si no en saps. Tots tenim al cap casos d’esportistes que opinen una cosa i després el contrari. No s’ha de parlar de política i de temes que no controles. En aquest cas millor calla i juga amb la pilota. Si parlo de política és perquè tota la meva vida m’ha interessat. L’esport pot ajudar molt a conscienciar», explica aquest llicenciat en Econòmiques, que actualment està cursant un MBA i parla sis idiomes.

Recorda quan va arribar fa 20 anys Espanya per jugar a Menorca i el van sorprendre els crits racistes d’aficionats. «Paraules grolleres, com el ‘negre de merda’ de tota la vida». No només cap a ell d’aficionats rivals, sinó de seguidors del seu equip cap a contrincants. «Quan vaig escoltar algú de la meva pròpia afició em vaig girar per cridar-li l’atenció. L’endemà es va disculpar i li vaig dir 'tio, ¿però per què ho fas? Li crides això a un i en tens un altre al teu equip». L’expivot del Tenerife, Gran Canària, Estudiantes i Penya creu que en els camps i pistes el canvi ha de venir no dels jugadors víctimes de racisme, si no dels seus companys. «Si en lloc de dir-los ‘tu passa, queda’t’ tots els companys deixessin de jugar, s’acabaria aviat el problema». 

jordi cotrina

De tota manera, assenyala que el que pateixen els esportistes és «una gota d’aigua comparat amb el vas sencer que s’han d’empassar uns altres. Però si només parlem d’experiències personals sempre podrà sortir l’autodenominat 'negre de Vox’ dient que a ell no li ha passat». Per això més enllà dels relats personals considera que el que es necessiten són dades. Com les que assenyala de l’informe de l’ONU, que diu que a Espanya un negre té 42 vegades més possibilitats que el pari la policia que un blanc. «Ja he deixat de comptar quantes vegades m’han parat amb el cotxe, crida l’atenció que un noi negre condueixi un Audi. I quan pregunto ‘hi ha cap raó perquè se m’hagi parat' em diuen ‘cap, pot marxar'. La meva dona, que és blanca, diu que la proporció no és normal. Per això fan falta estadístiques oficials».

Tot i que organitzacions antiracistes recopilen aquestes agressions defensa que hauria de ser el Govern el que les reculli i publiqui. Des de plataformes com la seva veuen amb preocupació el «sentiment d’impunitat» de les agressions racistes a Espanya ha augmentat des que l’auge de Vox, de la mateixa manera que va passar als EUA amb l’ascens de Donald Trump. «No hi ha polítics que plantin cara al discurs d’extrema dreta i el resultat són aquest tipus d’agressions». Savané explica que durant 18 anys havia estat orgullós que l’extrema dreta no fos a les institucions a Espanya. «Per desgràcia s’ha acabat. Jo com a demòcrata respecto cada partit que s’ha presentat. Però aquests votants no han aparegut del no-res, sinó que són un 15% que abans votaven un altre partit».

Moltes vegades, reflexiona Savané, el racisme està barrejat amb classisme i aporofòbia (‘fòbia als pobres’). «El tracte que rebo no té res a veure amb el que rebria un senegalès que fos un clon meu. Com canvia la pel·lícula quan no saben qui ets i quan sí». Apunta que «l’educació és clau i el racisme s’aprèn i es pot desaprendre» i reclama que les lleis permetin que «les situacions de discriminació no surtin gratis». Per això interpel·la l’Estat a prendre mesures per acabar amb les diferències salarials i facilitar l’accés a la vivenda. Perquè no hi hagi casos com el dels temporers de Lleida que, malgrat que el futbolista Keita Baldé s’oferia a pagar l’allotjament, van tenir problemes perquè algú els llogués. «Ni pagant per endavant els volien llogar», afirma. També insta a fer canvis a la llei d’estrangeria. «No hi pot haver un manter que estigui 10 anys a Espanya sense poder tenir papers. Ningú és manter perquè li ve de gust o vol defraudar Hisenda. Ho és per poder menjar i sobreviure. Els que defrauden milions ho fan des de les seves oficines i amb l’ajuda dels seus advocats. Es necessita un procés clar per regularitzar, no uns llimbs d’administracions. Sembla que vulguin tenir fantasmes, no sabem quants ni en quines condicions».

Notícies relacionades

Confia que el fenomen mundial generat després de la mort de George Floyd pugui servir de motor de tracció per moure els fonaments del «racisme estructural, institucional i social» que denuncia. «El que va passar amb Floyd és increïble, però no veiem el que passa aquí. Fa dos mesos no es parlava de racisme a Espanya i la situació no és que fos diferent. És el moment d’aconseguir alguna cosa concreta, ara que la societat escolta». Demana «canvis reals i concrets», que no siguin només canvis cosmètics i que «d’una cosa dolenta en surti una de bona».

L’expivot, que es declara feminista des de petit, considera que el «moviment antiracista a Espanya ara està com l’antimasclista fa 25 anys». «És justícia contra discriminació, no és blancs contra negres, de la mateixa manera que feminisme no és dones contra homes. Si jo cobro més per ser home que una dona, això és discriminació. No és una guerra de color. La immensa majoria del país no és racista».

Temes:

Racisme