21 set 2020

Anar al contingut

PANDÈMIA DE CORONAVIRUS

El futbol del silenci

LaLiga torna entre una bateria de noves normes per conviure amb la Covid

No hi haurà aficionats a la grada, i els entrenadors podran fer cinc canvis

Alejandro García

Tres mesos i dos dies després de l’últim partit oficial de futbol a Espanya, com si fos una condemna, avui torna a rodar la pilota a la Primera Divisió, després de l’aperitiu del Rayo-Albacete. La pandèmia de coronavirus, que va obligar a la frenada, no està superada, però tots els organismes implicats l’han enfilat cadascun a la seva manera perquè pugui tornar el futbol abans que gairebé tot, com a símbol de la recuperació i entreteniment per al poble confinat. 

«Avui és un pas, el més important des del problema de la Covid-19, però ens falta arribar a la meta que és acabar les competicions», va dir Javier Tebas, el president de LaLiga, al carrer Preciados de Madrid, entre samarretes penjades a tall de garlandes, en la presentació pública de la tornada de la Lliga. «Vam creure a reprendre el futbol quan semblava increïble i ho hem aconseguit», va dir Irene Lozano, presidenta del CSD.

Futbol de subsistència 

El primer partit de la represa de la Lliga és un atraient derbi sevillà, però serà un futbol sota mínims, de circumstàncies, sense gent a la grada i amb un munt de condicionants, un espectacle de subsistència per evitar la suspensió i el drama econòmic. 

Preparatius a Palma de Mallorca abans de la visita de dissabte del Barça. / EFE

Per moltes ganes que hi hagi que torni el futbol, per molt important que sigui per a l’estat d’ànim general i per molt meritori que sigui la feina dels qui ho han fet possible, els títols de la temporada 2019-20 quedaran per a la història marcada amb un asterisc. 

Superada la decisió entre la suspensió i la continuïtat, jugar amb nova legislació per reparar problemes derivats de la pandèmia implica nous condicionants amb els quals no es va iniciar la competició, una injustícia en si mateixa que s’accepta tàcitament davant de la necessitat.

Sense afició

El gran condicionant seran les grades buides, almenys fins a finals de mes, quan el Govern central preveu que tot el país hagi deixat enrere les fases per arribar a la nova normalitat i el Consell Superior d’Esports pot autoritzar la tornada dels espectadors a les grades. Fins aleshores, no hi haurà més de 200 persones als estadis. 

Aquestes mesures higièniques arribaran als partits: sense salutacions inicials, amb contactes personals limitats, celebracions a distància, preses de temperatura, desinfeccions de material i mascaretes. «És molt important no relaxar-se en els més de 30 dies que ens queden. Som aquí perquè tots hem complert les normes sanitàries i les que ens hem imposat pels protocols», va proclamar Tebas en l’acte de LaLiga amb les autoritats locals madrilenyes. 

Calendari ininterromput 

El primer canvi dràstic en el que afecta directament el joc és el calendari, dissenyat per emplenar les 11 jornades que resten per finalitzar la temporada en les pròximes cinc setmanes, fins al 19 de juliol. 

De moment, ja hi ha horaris per jugar 16 dies seguits, una acumulació ingent que, d’una banda, obliga els entrenadors a fer-hi partícips com més integrants de la plantilla millor i, d’una altra, converteix en transcendentals lesions que abans eren inconvenients insignificants. Un parell de setmanes de descans obligades per unes molèsties musculars suposen, en el nou futbol, deixar de jugar en la meitat dels partits que queden de Lliga. 

Un aficionat davant de l’estadi Sánchez Pizjuán de Sevilla. / JOSÉ MANUEL VIDAL (EFE)

Sense amistosos previs, el rendiment en condicions estranyes i després d’una inactivitat de 94 dies (des de l’Eibar-Reial Societat del 10 de març) que fins ara només s’havia donat en lesionats, és una incògnita. D’una banda, a causa dels problemes físics derivats de passar de la inactivitat a l’estrès competitiu d’acumular partits cada 72 hores; d’una altra, l’entusiasme i la frescor mental després d’un descans inusitat entre futbolistes d’elit. 

Noves possibilitats

La introducció de cinc canvis, sense excedir les tres aturades habilitades normalment, ha ofert el primer debat del futbol després de la Covid, el primer intercanvi polèmic d’opinions sense el coronavirus pel mig, la primera demostració que, amb o sense pandèmia, la competitivitat segueix a ple rendiment en el futbol. 

La possibilitat de substituir la meitat dels jugadors del camp obre un nou ventall de possibilitats mai abans vistes en el futbol. El plantejament inicial dels entrenadors passa a tenir menys importància perquè es pot variar gairebé per complet en una tanda de canvis, però també pot ser més decisiu perquè dona als tècnics una xarxa de seguretat per intentar nous, inesperades i ambicioses obertures de partit a les quals ningú està acostumat.  

La vella reivindicació dels preparadors de poder portar tots els disponibles convocats també ha sigut atesa, un altre aspecte que augmenta la nova galeria d’iniciatives possibles des de la banqueta. 

Exemple alemany 

El model a seguir és la Bundesliga, que ha celebrat ja cinc jornades amb èxit (ja no seran obligatòries les mascaretes a la banqueta) i ha demostrat que el factor de jugar com a local ha desaparegut, sense la pressió ambiental de la grada sobre el rival. A més, els equips superiors sobre el paper han acabat imposant el seu nivell més alt amb una freqüència exagerada. 

Per als àrbitres també és una tornada a l’activitat amb novetats: des de no patir el vandalisme dialèctic de la grada fins a sentir amb nitidesa les protestes dels jugadors i les banquetes, més exposades a una sanció disciplinària i obligades a protestar a distància.