Mor el mític velocista nord-americà Bobby Morrow als 84 anys

El mític atleta nord-americà Bobby Joe Morrow ha mort als 84 anys per causes naturals a casa seva, a San Benito (Texas). Morrow, que va ser plusmarquista mundial dels 100 i els 200 metres llisos, és recordat per conquistar l’or olímpic en les tres proves que va disputar als Jocs Olímpics de Melbourne de 1956 (100, 200 i 4x100), una gesta que ningú havia aconseguit des que ho va fer Jesse Owens als Jocs de Berlín de 1936.

La Federació Internacional (World Athletics) ha lamentat la pèrdua d’un atleta que va marcar una època i que va triomfar en els Jocs Olímpics de Melbourne quan encara era un estudiant de l’Abilene Christian University. Morrow es va convertir en una autèntica referència i personalitat. De fet l’estadi de la ciutat porta el seu nom i va ser inclòs al saló de la fama de l’atletisme nord-americà el 1989.

La seva mort, aquest dissabte, ha causat nombroses reaccions de condolença, entre aquestes la de la Federació Internacional, que també recorda els seus onze rècords mundials i amb els seus tres ors a Melbourne l’uneix a altres mites com Jesse Owens (1936), Carl Lewis (1984) i Usain Bolt (2012 i 2016).

Nascut a Harlingen el 1935, es va criar i va viure a San Benito, on va començar a jugar al futbol americà, però posteriorment va passar a l’atletisme i va captar l’atenció de nombroses i poderoses universitats, però va decidir quedar-se a la del seu estat de Texas, l’Abilene Christian University.

Notícies relacionades

Vos obsequia la Vuelta amb un triomf de prestigi a Sant Boi

L’immortal Stuani ressuscita el Girona, que fuig del descens

El seu èxit a Melbourne, amb només 20 anys, va arribar fins i tot després d’haver contret un virus dies abans que va fer que perdés pes. En els dos anys següents va acumular més triomfs i més rècords mundials i després de retirar-se el 1958 va provar de tornar el 1960 i classificar-se per als Jocs, però una lesió muscular li va impedir competir en les proves de selecció i finalment, malgrat que hi volia acudir com a reserva, no va entrar a l’equip per a Roma.

Dolgut per aquella decisió final va optar per retirar-se definitivament de l’esport. Fins i tot va arribar a parlar amb Robert Kennedy i en el Senat sobre aquestes frustracions. Va tornar a la seva ciutat de San Benito, on va treballar com a granger i fuster.