La trista mort del Trinche Carlovich, el crac anònim que l'Argentina adorava

«Un dia em va regalar una samarreta i em va dir ‘Trinche, has sigut millor que jo’; l’únic que li vaig poder contestar és ‘Diego, ara puc marxar tranquil, has sigut el més gran que he vist en la meva vida’», va dir un cop Tomás Felipe Carlovich a Maradona. Al Trinche li va arribar l’hora i va marxar. La seva mort, als 74 anys com a conseqüència d’una greu malaltia, ha impactat el món futbolístic argentí, especialment els de Rosario, la ciutat de Leo Messi. Per a ells especialment, Carlovich, va ser millor que tots, fins i tot més que l’astre del Barcelona, tot i que mai es va passejar per les pistes de la primera lliga. El Trinche va ser un mite. Tots a Rosario diuen haver-lo vist alguna vegada. Sempre hi ha algú que lloa el seu dríbling i inventiva, els túnels, la seva esquerra inigualable, la seva condició d’elegit que rebutjava entrenar-se i els rigors la vida professional.

César Luis Menotti i Jorge Valdano,dos il·lustres per al futbol també de Rosario, van ser alguns dels propagadors d’aquesta llegenda en estat pur. «Semblava que la pilota la portava a ell. Una pilota intel·ligent que disfrutava el bon tracte», el va definir el primer, tan entusiasta que una vegada va voler portar-lo al seleccionat en els seus anys d’entrenador. Però Carlovich va faltar a la cita perquè, segons van dir a Menotti, havia anat a pescar.

Fins avui alguns diuen que era un bevedor empedreït. D’altres neguen que hagi sigut un habitant de la nit i la dissipació. El punt de convergència dels apologistes és un partit, el 17 d’abril de 1974. Aquell dia, la selecció argentina que es preparava per al Mundial de 1974 i era dirigida per Vladislao Cap ‘el Polaco’, va disputar un amistós contra un combinat de Rosario. Entre ells hi havia el jove Mario Kempes, destinat a ser una figura central de l’Argentina. Però aquella vegada es va parlar d’un jugador ignot procedent de Central Córdoba. Era el Trinche.

Notícies relacionades

Fumata blanca rumb al Reial Madrid: Xabi Alonso anuncia als seus jugadors que se’n va del Leverkusen

Míchel, hospitalitzat d'urgència per un problema de salut

Carlovich va ser la figura. «Quin ball», va dir la premsa de Rosario. La seva esquerra va desconcertar els rivals experimentats. Fins i tot Cap es va quedar amb la boca oberta. ¿D’on venia aquest grossot capaç de treure’s de sobre tots els que intentaven robar-li la pilota? «Ha de viatjar a Alemanya», li van demanar a l’entrenador de la selecció. El Trinche no es va moure de Central Córdoba, de la tercera divisió. Se l’ha comparat amb Juan Román Riquelme o Fernando Redondo. No obstant, els «carlovichistes» més emfàtics consideren que aquell jugador no admet comparacions. I com que no existeixen filmacions de l’època, només els entusiastes testimonis o aquells que es basen en els seus relats queden com a prova d’una veritat irrefutable: era insuperable. S’ha dit que podria haver jugat al Cosmos nord-americà però Pelé no ho va voler. Fins i tot ell s’ha apropiat del rumor.

Va jugar a la província de Mendoza, però sempre en lligues petites. Es va retirar a mitjans dels vuitanta, als 37 anys, sense pena però amb glòria. El 1993, quan Messi no tenia encara set anys, Maradona va vestir la samarreta de Newell’s Old Boys el 1993: «Jo creia que era el millor, però des que vaig arribar a Rosario vaig sentir meravelles d’un tal Carlovich, així que ja no ho sé», va dir Diego. Quan el va conèixer li va regalar la seva casaca. «Al Trinche, que ha sigut millor que jo», va escriure. Maradona segurament tampoc el devia haver vist jugar. El millor de tots també havia sigut capturat pel mite.