Mor als 87 anys l'heroi de la catàstrofe de Munic

Harry Gregg, considerat l’heroi del desastre aeri de Munic que va delmar l’equip del Manchester United el 1958, ha mort als 87 anys, segons va anunciar aquest dilluns la fundació que porta el seu nom. Gregg, exporter del United, va rescatar diverses persones, incloent-hi un bebè i els seus companys d’equip Bobby Charlton i Jackie Blanchflower, de les restes de l’avió que transportava l’equip el 6 de febrer de 1958.

«És amb gran tristesa que li informem de la mort de la llegenda del Manchester United i Irlanda del Nord Harry Gregg», va informar la seva fundació. I va afegir: «Harry va morir pacíficament a l’hospital envoltat de la seva família».

Precisament, el 9 de febrer ‘El Faro de Vigo’, diari del grup Prensa Ibérica, va glossar la figura del porterdescobert pel llegendari Matt Busby que buscava un porter per al seu Manchester United. Amb un grup de futbolistes sortits de la seva pròpia factoria havia aconseguit dos títols consecutius de la Lliga anglesa, però la ment del tècnic anava molt més enllà. Els batejats com a ‘Busby Babes’ (la mitjana d’edat de l’equip amb prou feines era de 22 anys i el seu líder un nano anomenat Duncan Edwards) somiaven triomfar en la Copa d’Europa que acabava de néixer malgrat les reticències que havia mostrat la Federació Anglesa que convidava els seus clubs a renunciar a aquella competició.

Busby sabia que necessitava un porter, i l’elegit no era cap altre que Harry Gregg. Criat en un ambient humil, a Irlanda del Nord, entregava a casa tot el sou que cobrava com a futbolista del modest Coleraine que equivalia al salari anual d’un obrer a Belfast. Però a Busby el va impressionar encara més quan en la seva primera temporada a Doncaster es va perdre els últims mesos de competició per una doble fractura en un braç. De tornada a casa per descansar es va trencar el turmell en un accident domèstic. Temia perdre’s l’arrencada del següent exercici, i encara més quan el metge li va dir que hauria d’estar més setmanes del compte amb el guix posat perquè l’evolució del turmell no anava com s’esperava. Va arribar a casa i amb l’ajuda d’un amic, un martell i un cisell es va treure l’escaiola i va aparèixer al cap de pocs dies al camp d’entrenament del Doncaster Rovers. 

Va arribar amb 25 anys

Un dia, sense previ avís, Matt Busby i el seu inseparable ajudant Jimmy Murphy, van decidir fitxar-lo i amb 25 anys Harry Gregg es va convertir en un dels veterans de l’equip d’Old Trafford i la seva arribada el desembre de 1957 va ser una excel·lent notícia per a un equip que havia arrencat la temporada amb certs dubtes i un parell d’ensopegades inesperades. Però no va trigar a integrar-se a un vestidor on la seva afició als jocs de cartes el va convertir en inseparable de Jackie Blanchflower, Ray Wood, Liam Whelan i Johnny Berry. Matt Busby consentia aquella afició, tot i que els vigilava per evitar que es juguessin massa diners a les partides amb què ocupaven els viatges amb tren o les estones mortes als hotels. L’entrenador del United creia que aquell vici era preferible a l’alcohol o a l’excessiva afició a les dones. Només es tractava de tenir-los ben lligats.

En aquella primera temporada de Harry Gregg al Manchester United, la Copa d’Europa es va convertir gairebé en una prioritat després de comprovar la solvència amb què competien. D’alguna manera sentien que Anglaterra se’ls quedava petita. Van caure el Shamrock Rovers, el Dukla de Praga i l’Estrella Roja per arribar a les semifinals, en què els esperava el Milan i, allà al fons, en una hipotètica final, el Reial Madrid de Di Stéfano. Però tot va acabar de manera tràgica a l’aeroport de Munic, on el United va realitzar una parada en el seu viatge de tornada des de Belgrad després d’eliminar l’Estrella Roja. Sota un intens temporal de neu, l’avió va fer diversos intents d’enlairar-se, però el gel a les ales l’hi va impedir. Tot feia pensar que es quedarien a Munic a fer nit fins que el capità Thain va comunicar que anaven a fer un nou intent d’enlairament. L’avió no va agafar prou potència i es va estavellar contra una edificació que hi havia al final de la pista.

El rescat

Gregg viatjava a la part davantera de l’avió, circumstància que va marcar el destí de bona part del passatge, perquè la majoria dels 23 morts ocupaven la meitat posterior de l’‘Elissabethan’, l’Airspeed Ambassador en què viatjaven. El porter recorda que va sentir un fort cop al cap i que un enorme brunzit no el deixava sentir-hi bé. Va ser dels primers a sortir de l’avió i es va trobar el capità, James Thain, amb un extintor intentant de combatre el foc que s’havia originat. «Corre que pot explotar» li va cridar. Gregg va caminar uns metres, però al cap de poca estona va sentir el plor d’un nen. Va girar cua sense pensar-s’ho dues vegades. Va entrar enmig del garbuix de ferros mentre es produïen petites explosions i no va sortir fins que va trobar la criatura i l’hi va entregar a l’operador de ràdio que era fora atenent als primers ferits que sortien de l’aparell pel seu propi peu. El porter va tornar a entrar per treure d’allà la mare de la nena que va resultar ser Vera Lukic, la dona d’un diplomàtic iugoslau destinat a Anglaterra que feia el viatge amb ells, i que en aquell moment estava embarassada.

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Després Gregg es va desplaçar fins a la part posterior de l’avió i es va trobar Bobby Charlton i Denis Viollet immòbils als seus seients. Va pensar que estaven morts, però tot i així va començar a arrossegar-los com si fossin ninots fins a l’exterior mentre els cridava. Tots dos es van despertar i amb la seva corbata va fer un torniquet a Charlton que estava perdent molta sang per un braç. Com portat per una força superior, Gregg va tornar una vegada més a l’avió mentre començaven a arribar els serveis d’emergència de l’aeroport. En el seu següent passeig va trobar Jackie Blanchflower que plorava sense poder moure’s i tenia sobre ell el cos sense vida de Roger Byrne. El va apartar amb compte i va carregar a coll amb un dels millors amics que havia fet des de la seva arribada al vestidor del Manchester United. No va ser l’última persona que va rescatar de l’avió. Encara hi va tornar a buscar Matt Busby, que tenia un enorme cop al pit i que només repetia «les meves cames, les meves cames». Gregg, un paio d’enorme fortalesa, el va agafar a coll i el va portar a una de les primeres ambulàncies que van arribar al lloc de la tragèdia. Després es va asseure a la neu i es va posar a plorar.

Fins a 1966

Harry Gregg, tot i que va ser un porter que va patir lesions importants, va participar en la reconstrucció d’aquell Manchester United. Ell va ser dels pocs futbolistes que es van alinear al cap de poques setmanes en el partit contra el Bolton. La majoria estaven morts (van morir vuit components de l’equip), ferits o simplement no podrien tornar a jugar a futbol. El club va trigar a conèixer de nou l’èxit i no va ser fins a quatre anys després quan van tornar a aixecar un trofeu: la Copa anglesa. Ell marxaria del club el 1966, poc abans que el United aconseguís la Copa d’Europa amb què somiaven els que aquella tarda es van trobar amb la tragèdia.