BARRACA I TANGANA

El que podria ser

Després d'una escena n'arriba una altra, sempre és així: el futbol va d'insistir fins a fer coincidir el que és i el que podria ser.

jmexposito52304443 graf670  palma de mallorca  15 02 2020   el centrocampista d200215165427

jmexposito52304443 graf670 palma de mallorca 15 02 2020 el centrocampista d200215165427 / Atienza

3
Es llegeix en minuts
Enrique Ballester
Enrique Ballester

Periodista

ver +

Fa anys que espero que es trenqui la tele per comprar-ne una altra. Durant aquell temps he hagut de canviar el forn, la rentadora, el rentaplats, la nevera i el microones, aquest dues vegades, però la tele allà segueix, infal·lible i impecable com el primer dia, la filla de puta. De vegades hi clavo la mirada intentant transmetre-li el meu odi, però no hi ha manera, no flaqueja, no es trenca. És immortal, no li veig ni lògica ni sentit, no l’hi veig a gairebé res últimament. Al futbol li demanem igual una lògica impossible per a un esport que es juga amb els peus. De disbarat en disbarat aprens a no fer-te gaires preguntes, aprens simplement a anar tirant, aprens que d’això va la vida per a nosaltres, la majoria, de deixar-se portar i deixar-se fer. Pel camí gairebé sempre es trenca el que no s’ha de trencar.

Un instant agitat que ho canvia tot

Cada partit té el seu instant agitat, també la seva particular moneda a l’aire, la seva cruïlla que tot ho podria canviar. Cada partit ofereix una escena que separa el que és i el que podria ser. Ara estic veient el Mallorca-Alabès i els locals han enllaçat una de les seqüències més fastigoses del futbol. Els han xiulat un penal a favor. Han fallat el penal a favor. La pilota se n’ha anat a córner. Han tret el córner en curt i ni tan sols han arribat a centrar, han perdut la pilota abans de poder centrar. Mans al capdavant, sospirs profunds i esmentades de mare a tot arreu. La seqüència més fastigosa del futbol. L’estendre la roba dels moments del futbol. El so del despertador dels moments del futbol. El dilluns al matí dels moments del futbol.

Notícies relacionades

Tot en el futbol és una escena que separa el que és i el que podria ser, i sovint l’únic que podem fer és asseure’ns i veure. La setmana passada vaig veure el Castelló-Espanyol B i els locals van enllaçar una de les seqüències més maques del futbol. Els van xiular un penal en contra. Van parar el penal en contra. La pilota se’n va anar a córner. Van aclarir el centre del córner, van sortir a la contra i van marcar el gol de la victòria. Mans al capdavant, punys a l’aire, abraçades amb desconeguts i crits guturals a tot arreu. La seqüència més maca del futbol. El calippo de llima-llimona dels moments del futbol. El so del timbre a l’acabar la classe dels moments del futbol. El divendres a la nit dels moments del futbol.

Feia anys que no menjava un iogurt, en vaig menjar un un dia i vaig pensar com podia haver estat tants anys sense menjar iogurts. Vaig comprar un munt de iogurts i al quart dia vaig entendre per què. Me’n vaig cansar: ara obro la nevera i em saluden els iogurts, que algun dia els hauré de tirar o alguna cosa i oblidar-me’n fins que els trobi a faltar una altra vegada. Penso que tots som els iogurts d’algú i això potser no està ni malament ni bé. Penso com comprar una tele nova sense que es trenqui la vella i sense que s’enfadi la meva dona, i mentrestant el Mallorca ha acabat guanyant l’Alabès. De la seqüència més fastigosa del futbol també se’n pot sortir. Després d’una escena n’arriba una altra, sempre és així: el futbol va d’insistir fins a fer coincidir el que és i el que podria ser.

Temes:

Futbol