Després de 50 anys d'espera, Mahomes porta els Chiefs a la Superbowl

Durant 50 anys, des que el 1970 van guanyar la Superbowl davant els Vikings de Minnesota, els Chiefs de Kansas City i els seus fans han hagut de viure de la glòria d’aquell passat. Aquest diumenge a Miami i davant els 49ers de San Francisco han resetejat el comptador i, gràcies al seu jove i estel·lar ‘quarterback’ Patrick Mahomes, ja poden viure del present. Fins i tot pensar que són el futur.

Com van fer en els dos partits de ‘play-off’, els Chiefs han protagonitzat de la mà de Mahomes una espectacular remuntada en l’últim quart de la Superbowl LIV. Quan quedaven menys de sis minuts al comptador anaven 10 punts per sota. Però llavors ha arribat de mans de Mahomes el miracle que, de tan freqüent en el ‘quarterback’, ha ho deixat de ser. Un parcial de 21-0 en aquells últims minuts ha segellat el marcador definitiu 31-20 amb què els Chiefs han tornat a alçar el Trofeu Lombardi, i han negat als ‘Niners’ la possibilitat d’empatar Patriots i Steelers en el seu rècord de sis títols de la NFL i el seu ‘quarterback’. Jimmy Garoppolo, la d’aconseguir el seu primer títol amb els de San Francisco després de conquistar-ne dos amb els Patriots a l’ombra de Tom Brady.

L’MVP més jove

«Mai vam perdre la fe», ha dit l’exultant Mahomes, als 24 anys l’MVP més jove de la Superbowl, igual que a després de la temporada 2018, la seva segona als Chiefs, es va convertir en l’MVP més jove de la lliga. I quan en la cerimònia de lliurament del trofeu, sota la pluja de confeti daurat i vermell, se li ha preguntat com ho celebraria ha dit: «Aniré a Disneyworld».

L’altre gran triomfador de la nit és l’entrenador Andy Reid, ‘Big Red’, que en 21 anys de carrera primer als Steelers i després als Chiefs s’havia convertit en l’entrenador amb més victòries (207) sense un Lombardi. Aquest diumenge s’ha fet justícia: ja el té. I fins i tot Kyle Shanahan, l’entrenador de San Francisco, ha reconegut: «Andy Reid mereix això».

Va ser Reid qui va creure en Mahomes, un ‘quarterback’ diferent, format durant els seus anys d’institut també en bàsquet i beisbol i després, ja a la universitat, com un dels practicants de l’‘Air Raid’, la tàctica d’atac radical que creu més per al ‘quarterback’ a l’accés que en la carrera i que durant temps la majoria d’entrenadors en l’NFL van descartar. Mahomes és el màxim exponent, però cada vegada menys únic, del salt de l’Air raid dels campus a la gran lliga, tot i que és el complet del seu joc el que li fa icona del futur, a més de MVP del present. En aquesta Superbowl ha completat 26 de 41 passades per sumar 286 iardes i ha anotat dos touchdowns.

Notícies relacionades

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

"L’addicció va agafar les regnes de la meva vida"

També ha sigut Reid, un home marcat per la tragèdia personal d’haver perdut un fill el 2012 per una sobredosi d’heroïna, l’artífex de la construcció d’un autèntic equip amb grans figures que han brillat en aquesta Superbowl com Damien Williams, Travis Kelce, Sammy Watkins o Tyreek Hill, aquest últim un jugador marcat per un historial de violència domèstica que Big Red està ajudant a rehabilitar amb futbol. I ho ha dit també Mahomes en la cerimònia de lliurament del Lombardi: «L’entrenador Reid ens empeny a ser les millors persones que podem ser».

En el partit, poc ha importat que durant tres quarts Garopollo i la resta dels Niners demostressin perquè se’ls considera el millor equip, un que ha sigut capaç de passar d’una temporada amb només quatre victòries a arribar a la final de Miami, la combinació més idíl·lica d’atac i defensa. Davant tenien uns Chiefs marcats per l’esperit d’equip. I, sobretot, davant tenien Mahomes.