Irene Lozano, un perfil polític per a l'esport espanyol

Quan Jaime Lissavetzsky va ser nomenat secretari d’Estat per a l’Esport el 2004, càrrec que comporta també la presidència del Consell Superior d’Esports (CSD) –gairebé un ministeri sense cartera i potser la secretaria més mediàtica– de seguida se li va retreure que provenia del món científic i no esportiu. Sota el seu mandat l’esport espanyol va viure una de les èpoques més daurades –no exemptes de sonats casos de dopatge com l’operació Port– de les últimes dècades.

Irene Lozano (Madrid, 1971) és més una política que una esportista, al contrari de María José Rienda, cessada dilluns del seu càrrec per telèfon. Des de feia setmanes, l’esquiadora més important d’Espanya després de Blanca Fernández Ochoa, mirava de mantenir un contacte directe amb el nou ministre de Cultura i Esport, José Manuel Rodríguez Uribe, que mai es va produir. Al final, la trucada ministerial el va agafar tornant de Suècia, després d’assistir i donar suport als ‘Hispanos’ en el seu títol continental d’handbol.

Periodista i escriptora

Lozano arriba a la presidència del CSD sense experiència esportiva, però amb un ampli currículum com a periodista, escriptora i política. Sent diputada d’UPD, va formar part de la comissió d’esports al Congrés. També, a través del seu compte personal de Twitter ha anat fent-se ressò de tots els èxits internacionals esportius des del seu càrrec com a secretària d’Estat de l’Espanya Global, dependent d’Exteriors i que va absorbir la denominada Marca Espanya el 2018.

Al marge de promocionar Espanya a l’estranger, Lozano ha sigut peça essencial per contrarestar fronteres enfora la propaganda independentista catalana, sobretot per mobilitzar la cancelleria espanyola. Precisament, la internacionalització de l’esport espanyol, amb una nova imatge, és un dels projectes del nou Govern, que confia en una persona molt pròxima al president Pedro Sánchez.

El llibre del president Sánchez

De fet, Lozano és l’autora material del llibre ‘Manual de resistencia’ firmat pel mateix president i en què Sánchez explicava la seva arribada a la Moncloa i els primers mesos al capdavant del Govern espanyol.  

La figura de Lozano es va fer molt mediàtica a causa de la seva presència en tertúlies televisives i radiofòniques al marge de col·laborar en diversos diaris de Madrid. Com a escriptora va guanyar el premi d’assaig Espasa per la seva obra ‘Lenguas en guerra’ i també va escriure una biografia de la històrica dirigent anarquista Federica Montseny.

Va saltar a la política amb UPD i va ser diputada per aquesta formació entre el 2011 i el 2015 quan es va acostar, més que al PSOE, a la figura de Sánchez a qui va ajudar a preparar les bases de la campanya electoral del desembre del 2015. Va ocupar llavors la quarta plaça en la llista socialista per Madrid. Després de la desilución de UPyD, Ciutadans sempre la va considerar amb un perfil massa esquerrà.

Els reptes

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Arriba a la política esportiva amb una nova llei de l’esport redactada, però que no ha pogut prosperar a causa de la dissolució del Congrés i als mesos passats en els llimbs per un Govern en funcions. Aterra en una època d’enorme fermesa en la lluita contra el dopatge, però amb totes les federacions necessitades de més recursos econòmics; ni més ni menys que en un any olímpic com és el 2020.

Tot just conèixer-se la seva designació, Ciutadans ja va demanar la seva compareixença al Congrés perquè expliqués la seva agenda esportiva. I és que ja se sap que en la nova vida política l’oposició no dona ni un dia de treva.