Contra la tècnica

Per sopar hi havia sopa i el meu fill no en volia. No era de punts ni de fideus ni d’estrelles, la sopa era de lletres. Li vaig dir que si se la prenia aprendria a llegir i a escriure perquè tindria totes les lletres. El meu fill se la va prendre. Soc una persona roïna, acumulo una maldat rere maldat.

Quan no sé sobre què escriure, quan no tinc res raonat que aportar, escric sobre que sento. I quan m’il·lusiona el meu equip, i així ho escric, sempre trobo algú que senti el mateix. I quan em dol el meu equip, i així ho escric, sempre trobo algú que senti el mateix. I quan t’aixafa la vida, i així ho escrius, sempre trobes algú amb el mateix. I escriure-ho no canvia les coses, escriure-ho no arregla res, però ajuda d’alguna manera.

Jo ara sento que ens compliquem la vida a la babalà, que no sé dir «no», que dic «sí» massa ràpid. Em passava quan m’apuntava a matinar ben d’hora sense sentit per veure patir el meu equip en camps de merda, sense pensar-ho i a domicili; em passava quan m’apuntava a concerts que ningú volia veure un dilluns qualssevol, sense pensar-m’ho gaire tampoc. Passa amb aquestes coses que et penedeixes de dir que sí, que és massa embolic i massa mandra, però després de fer-les et sents millor persona, una cosa així, sobretot per no deixar sol el teu equip, que si al final et quedaves al llit i perdien no et treies el remordiment del cap.

M’ha passat ara que he dit que sí molt ràpid a conduir el mes que ve a una xerrada amb l’exfutbolista Gaizka Mendieta. No hi ha dia que no pensi què diré i com ho diré, atabala una mica i a estones me’n penedeixo perquè a mi en el fons m’agradaria viure en una cova. Ja sé que escriure-ho aquí no arregla res, però ajuda d’alguna manera. La xerrada amb Mendieta tractarà les seves dues grans passions: el futbol i la música, i els organitzadors l’han titulat ‘Música i futbol, pura passió’, en una ostentació d’audàcia i coherència.

Al futbol i a la música, com a gairebé tot, et pots acostar de dues maneres: amb el cor o amb el cap. La primera és la que m’interessa. L’emoció en el futbol i en la música popular sempre per sobre de la raó i la tècnica, que un dia caldrà reunir forces i escriure un manifest contra la tècnica. Per què el teu grup preferit és el teu grup preferit: poques vegades el teu grup preferit ho és pel seu virtuosisme. El teu grup preferit és el teu grup preferit perquè t’arriba, perquè creus que les cançons parlen de tu, perquè t’hi identifiques d’alguna manera.

Notícies relacionades

Vine a escalar i queda't a dormir

Alonso qualifica de "fàcil" la renovació per Aston Martin

I per què el nostre equip preferit no és sempre un equip guanyador, perquè sentim que aquest ens representa, no un altre. Per què un futbolista connecta amb nosaltres sense ser el millor, de vegades sense ser ni tan sols bo, no ho sé bé, per què ens emociona més que un altre qualsevol. Per què el jugador que necessita el teu equip no sempre és el que juga millor. Perquè la vida no és tan fàcil, perquè per saber les respostes no n’hi ha prou amb menjar-te les lletres.

I per què no vull saber-ho tot sinó sentir-ho, en el futbol. Perquè el dia que tinguem resposta a tot, aquell dia el futbol valdrà menys la pena.