BADALONA - GRANADA (1-3)

El Badalona només cau en la pròrroga

Un gol de Gonalons (m.102) i un altre de Carlos Fernández (m. 110) trenca la resistència de l'equip català en una nit de gossos

soldado1

soldado1

1
Es llegeix en minuts
El Periódico

El partit va començar malament per al Badalona. En una desagradable nit sota la pluja –hi va haver moments fins i tot de diluvi a l’Estadi Municipal badaloní–, el Granada ja va començar guanyant el partit. Sense temps amb prou feines per disfrutar de la Copa. Als dos minuts de partit, i després d’una assistència de Soldado, va aparèixer İsmail Köybaşı, el futbolista turc, que feia callar el Badalona. L’equip local, però, va saber aixecar-se amb entusiasme i encert amb l’empat de Robuste. Però ja en la pròrroga van arribar els gols de Gonalons (m. 102) i Carlos Fernández (m. 110) per fer fora de la Copa l’equip català. 

Aquest gol inicial d’Ismail va tenir, com sol passar moltes vegades, un efecte depressiu. El Granada va entendre que tenia la feina pràcticament feta, malgrat que li quedava tot el partit per davant. L’autor del gol va haver de ser substituït per un problema muscular (m. 37).

Arribats al descans, el Badalona va activar la seva pissarra per refugiar-se en un córner servit per Esteban i rematat amb energia per Robuste (m. 59). Es va disparar llavors l’esperança local que li va permetre resistir durant els 90 minuts.

La condemna va arribar a pilota aturada

Notícies relacionades

Va forçar la pròrroga, tot un èxit davant el Granada, un equip de Primera. Però el Badalona ja no tenia forces en la nit de gossos, climatològicament parlant, que li va tocar viure. Un córner mal defensat va permetre a Gonalons connectar el cop de cap i aconseguir el gol que permetia el conjunt andalús colar-se en els vuitens de final. 

Després, el gol de Carlos Fernández va acabar d’obrir la porta al conjunt granadí. No era gens fàcil superar tantes dificultats, amb tot el partit condicionat pel gol inicial. Tot i així, el Badalona va competir amb enteresa i dignitat, portant el Granada fins a la pròrroga. Allà ja no tenia cames ni tampoc energia per repetir davant els andalusos la gesta del Getafe.