El joc per l'esquerra

Si tira endavant la investidura a la presidència en aquests pròxims dies, el Govern arrencarà a priori amb el pla de gestió més a l’esquerra de l’espectre ideològic que mai s’hagi desenvolupat des de la transició. ¿Què suposa exercir l’esquerra ideològica en el món de l’esport? ¿Es tracta de ser més de Klopp que de Mourinho? ¿Més del Rayo que de l’Albacete? ¿Més de Granero que de Carvajal? ¿Més de ‘Carrusel deportivo’ que de ‘Tiempo de juego’? ¿Són

les llotges i els fons de dretes i els amfiteatres d’esquerres? ¿Mals temps per a l’esquí, el pàdel i la vela?

L’esport és secundari per a l’alta política, però tan rellevant en la vida de tanta gent... Tot el que es necessita millorar necessita finançament i la ideologia disposa d’on s’obté. Per exemple, fa anys que em pregunto per què no es resol el transport de tots els nens i adolescents que juguen amb el seu equip els caps de setmana tant a grans urbs metropolitanes com a llocs amb escassa densitat de població. Res a veure amb la ideologia.

L’últim Govern de Sánchez ja va aprovar un avantprojecte per a una nova llei de l’esport. Llavors, al febrer, es va apuntar una crisi que es reprendrà amb força entre el nou Executiu i l’LFP, amb Tebas al capdavant, especialment atenent a l’explotació de les retransmissions en directe d’un nombrós grup de federacions esportives per part de LaLiga. Ni la identificació ideològica de Tebas ni la més gran proximitat recent del president de la RFEF, Luis Rubiales, al CSD suavitzaran la disputa.

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

El de les apostes esportives serà també una assignatura troncal. S’anuncia el trasllat del llibertinatge actual a un nou marc amb limitacions importants com ara un horari d’obertura només nocturn per als locals públics destinats a això o a una legislació regulatòria per a l’horari de la publicitat d’aquest tipus de joc, similar a la del tabac o l’alcohol. La cadena de negociacions, amenaces i pressions relacionades amb aquest assumpte pot ser de dimensions impactants en els pròxims mesos.

Un bon model esportiu quant a mesures d’igualtat, repartiment solidari entre participants, integració i internacionalisme ha sigut l’NBA que va construir David Stern, comissionat d’aquesta lliga des de 1984 al 2014 i mort aquesta setmana. Els límits salarials que va implantar Tebas fa uns anys a LaLiga o el ‘fair play’ financer de la UEFA són mecanismes que només busquen el control econòmic i evitar l’endeutament, però no incideixen en la recerca de tota la igualtat possible quant a les condicions competitives, per tal de propiciar la imprevisibilitat i augmentar l’interès i l’expectació. Si titulen amb termes com ara ‘inclusiu’ o ‘divers’, mirin l’NBA actual. Té un MVP grec fill de nigerians, el referent més votat per a l’All Star en un eslovè de 20 anys i un equip vigent campió canadenc amb jugadors i entrenadors de tres continents el títol del qual es pagava a Las Vegas 18 a 1 quan va començar la passada temporada.