Mourinho torna a Old Trafford un any després del seu acomiadament

«La veritat està en el tot», va dir Mourinho a finals de l’agost del 2018 mentre s’enfosquia la seva aura a Manchester després de caure per 0-3 contra el Tottenham a Old Trafford. Reformulava el portuguès una cita del filòsof alemany Hegel, argumentant que s’ha d’esperar fins al final per opinar i que s’ha de considerar la totalitat del seu currículum a l’avaluar la seva carrera. La seva aplicació de la idea no era exactament la que Hegel pretenia, però és pertinent en la seva tornada al Teatre dels Somnis.

El lusità ha guanyat els seus tres primers partits a càrrec del Tottenham en la seva primera quinzena al timó i arriba transformat i revitalitzat. Ple de victòries, escalada de la 14a a la 5a plaça i catapultant un equip que semblava adormit. La seva figura contrasta amb l’home aïllat i abandonat que va deixar Old Trafford per la porta del darrere fa un any i en la qual tornarà per primera vegada des que el van acomiadar.

«Ni dolent ni enemic»

El portuguès va resistir llavors la temptació de disparar contra les restes del declivi de la nau i, al seu lloc, va estendre una mà d’amistat que no han oblidat els aficionats «Red Devils», que fa tres setmanes encara corejaven el seu nom. «No soc un dolent  ni un enemic del Manchester United», va insistir Mourinho.

Ara espera una «bona reacció» de benvinguda i, fent honor al seu nou sobrenom de «The Humble One», «L’Humil», recorda malenconiós que «Old Trafford va ser un lloc on vaig ser feliç». Diu que el seu temps a Manchester, on va aconseguir una Europa League, una Copa de la Lliga i una Community Shield en dos anys i mig, és un «capítol tancat».

Mourinho es va presentar en la roda de premsa prèvia del partit mitja hora abans. Si agafa desprevinguda la defensa del United de la mateixa manera que ho va fer amb la premsa londinenca el seu equip farà un passignificatiu  cap a les places europees i olorarà la quarta posició d’un altre dels seus ex, el Chelsea.

Solskjaer, contra les cordes

Notícies relacionades

Fran Garagarza: "L’Espanyol no ha de tenir complexos, podem ser més feliços que el Barça"

Pogacar vol ser el Coppi del segle XXI

I de passada, depèn de com acabi el partit, pot donar un toc de mort al seu successor, Ole Gunnar Solskjaer. Davant de la premsa, Mourinho només va dedicar bones paraules al noruec i va decebre l’audiència que esperava una dissecció i anàlisi del regnat Solskjaer. No obstant, ningú sap millor qui pot empènyer-lo més a prop de la porta de sortida.

A Old Trafford es recorden les paraules del lusità quan miren el seu Tottenham: «La veritat està en el tot». ¿Aquest és el veritable equip de Mourinho? ¿El van ajudar els 11 mesos sense entrenar a adonar-se que no pot continuar construint els seus èxits sense esmenar els errors del passat?