PIONERA A L'NCAA

Sara Molina, al gel hi ha el futur

La madrilenya, de 19 anys, es converteix en la primera jugadora d'hoquei sobre gel espanyola que participa a l'NCAA nord-americana

«Espero ser la primera de moltes més que vinguin aquí a disfrutar de l'hoquei sobre gel», confessa emocionada davant del seu gran repte

marcosl50337282 mas deportes  fotos de sara molina  para el suplemento de de191011165642

marcosl50337282 mas deportes fotos de sara molina para el suplemento de de191011165642

4
Es llegeix en minuts
Andrea López-Tomàs

Des dels tres anys, Sara Molina somia sobre una pista de gel. Sobre la pista ha lliscat a través de l’oceà Atlàntic fins a plantar-se als Estats Units amb només 19 anys. Ara, després del seu pas per l’acadèmia d’hoquei de Banff (Alberta, Canadà), el seu somni ja va prenent forma: Molina és la primera jugadora espanyola a participar en l’NCAA nord-americana, la prestigiosa lliga universitària.

«Espero ser la primera de moltes més que vinguin aquí a disfrutar de l’hoquei sobre gel», confessa emocionada l’esportista davant del seu gran repte. «Després d’un any a Vancouver quan tenia 12 anys, vaig saber que volia jugar a hoquei fora d’Espanya perquè m’anava a omplir més com persona i com a jugadora», reconeix la jove amb doble nacionalitat espanyola i canadenca en conversa telefònica amb EL PERIÓDICO.

Va debutar sobre el gel amb tot just tres anys, després se’n va anar al Canadà, després va tornar Boadilla i ara emprèn l’aventura americana

Filla del narrador esportiu d’hoquei sobre gel Moisés Molina, Sara va debutar en el gel amb tot just tres anys a l’equip d’hoquei de Majadahonda. Després d’assaborir les pistes canadenques, va tornar a l’institut al seu Madrid natal però sense deixar l’hoquei. En aquesta ocasió, a l’equip de Boadilla. 

Molina pot presumir d’haver sigut part de l’equip debutant de la selecció espanyola d’hoquei sobre gel en el seu primer Mundial sub-18 femení. I, amb la seva assistència a Victoria Serrano, es van proclamar subcampiones del món l’any 2017 davant Mèxic (2-3). «Representar a la selecció va ser un honor per a mi», admet la jove, «però al nostre país això és el màxim que pots aconseguir en aquest esport». 

Hipercompetitivitat

A la seva curta edat, la maduresa curulla les seves paraules. «La falta d’oportunitats a Espanya de vegades cansa i si vols millorar en l’hoquei, has de tenir moltes més experiències: cal sortir a veure què hi ha fora». Precisament en el fred estat de Vermont a l’est dels Estats Units, la universitat de Castleton compta amb el clima ideal per desenvolupar aquest esport. Però la prestigiosa NCAA, l’associació que aglutina els esports universitaris al país, encara no ha vist debutarMolina. «No comencem a jugar fins al novembre».

«La falta d’oportunitats a Espanya de vegades cansa i si vols millorar en l’hoquei has de tenir moltes més experiències. Cal sortir a veure què hi ha fora» (Sara Molina)  

Després d’un parell de mesos a Vermont ja ha pogut observar «un gran canvi entre l’hoquei sobre gel a Espanya i aquí». Jugar a hoquei a la universitat no és només un passatemps. «És moltíssim més exigent, tots els dies hem d’anar a fer alguna cosa». L’equip ve primer i, per això, ocupen gran part del seu temps en accions de voluntariat «per a la millora de la comunitat» d’aquest muntanyós estat nord-americà. «L’equip és com la família i s’ha de defensar».

Entregada a l’esport 

A milers de quilòmetre dels seus, passar l’aniversari i Nadal sola ha valgut la pena per aquest gran somni. Tot i que considera que «a Espanya l’hoquei sobre gel no para de créixer», Molina creu que jugar al seu país natal no la portaria gaire lluny. «Allà l’hoquei era com un hobby, tots  saben que aquest esport no tenia futur», lamenta. «En canvi, quan he estat al Canadà i als EUA, el que volem és guanyar, no només passar-nos-ho bé», reconeix.

Notícies relacionades

  A la Universitat de Castleton,  Molina ha començat a estudiar Gerència Esportiva especialitzada en Màrqueting i Negocis, una carrera que no va poder trobar a Espanya. «No saps si l’hoquei estarà sempre allà però jo vull dedicar-me a l’esport dia a dia, necessito moviment en la meva vida».  I tot i que hagi arribat als EUA amb un objectiu esportiu de «voler aprofitar els pròxims 4 o 5 anys a l’NCAA» la seva pròpia autoexigència l’ha forçat a buscar una bona educació.

«Hi haurà moltes persones que no creuran en tu, però per provar no perds res. Has de confiar en tu mateixa i segur que pel camí aprens molt» (Sara Molina)

«Vull un futur que sigui el millor per a mi i no passi per ser a una oficina nou hores al dia sense poder disfrutar d’amics i família només per aconseguir un sou decent», diu Molina abans de enviar un últim missatge. «Hi haurà moltes persones que no creuran en tu, però per provar no perds res. Has de confiar en tu mateixa i segur que pel camí aprens molt».