Itàlia torna a deixar Espanya amb la plata en waterpolo

Una altra vegada Itàlia va frustrar el somni d’or del waterpolo espanyol. Si en el torneig femení els Estats Units van tornar a ser la bèstia negra d’Espanya a la final delsMundials de Gwangju (Corea del Sud), aquest dissabte el conjunt transalpí va derrotar fàcilment els pupils de David Martín (5-10). Com als Jocs Olímpics de Barcelona 92 i com a la final del Mundial de 1994, precisament a Roma i amb el mateix resultat d’ahir, Itàlia va sumar el seu quart Mundial a costa d’Espanya, que malgrat el tràngol de la derrota amb aquest subcampionat confirma unretorn a l’elit mundialque ja va apuntar l’any passat amb la plata dels Europeus de Barcelona.

“Hem tingut dos anys molt bons i aquest ha de ser l’objectiu cada any, passar la barrera dels quarts i lluitar per la medalla. Després tots volem guanyar l’or, però la clau és estar sempre en la lluita”, explicava un dels valors emergents de la selecció,Alberto Munarriz, content pelbitllet olímpicaconseguit ja amb el pas a la final. “El gran objectiu era aconseguir la classificació per a Tòquio. Avui no hi ha hagut gaire final, i se’ns queda un mal regust de boca, però cal estar orgullosos, perquè no era fàcil. Els que el 2009 van viure l’última final ens poden dir tots els anys que han hagut de passar perquè Espanya torni a estar en una”. 

Els supervivents del 2009

Un d’aquests supervivents és Felipe Perrone, que el 2009 va patir la derrota contra Sèrbia. Als seus 33 anys i amb una altra plata a la butxaca, el seu balanç és il·lusionant. “Volíem ser campions del món, però l’anàlisi és molt positiva. Som un equip jove, amb jugadors que estan creixent vivint aquestes finals, i espero que això siguiun aprenentatge i un bagatge per a Tòquio”, va declarar l’hispanobrasiler.

A la final del 2009 també era a l’aigua l’actual seleccionador,David Martín, que va lamentar no haver plantat més cara. “Avui no hem estat al nivell dels últims partits, una mica fruit del cansament. Els partits contra Sèrbia i sobretot el de Croàcia ens van castigar molt físicament i no hem pres les decisions correctes, tant en defensa com en atac”, va argumentar.

Una de les claus de la derrota va estar enl’aprofitament de les superioritats. Itàlia va treure rendiment de les seves vuit primeres accions amb home de més, mentre que Espanya només va anotar en quatre de les seves vuit primeres opcions. El marcador va aguantar igualat només el primer quart (2-2), gràcies a un Felipe Perrone encertat amb els llançaments.

Un penal fallat per Alberto Barroso a 23 segons de tancar el primer acte va fer efecte en els espanyols. En pocs minuts Itàlia es va posar tres amunt (2-5), aprofitant que la defensa rival donava moltes facilitats. Ni rastre de la solidesa que va demostrar l’equip de David Martín en els partits contra el Japó i Sèrbia i sobretot a semifinals contra Croàcia. “El ‘break’ de tres gols se’ns ha fet molt costa amunt, s’ha vist que no estàvem preparats per fer el canvi”, va reconèixer el tècnic.

Distància insalvable

Munarriz, de penal, va trencar el parcial italià i va deixar lloc a l’esperança al descans (3-5), però els ‘azzurri’ van tornar a sortir en bloc i un altre parcial de 0-3 va sentenciar la final amb 12 minuts per jugar (3-8), no només per l’avantatge de cinc gols sinó per les sensacions que desprenia l’equip. El gol de Blai Mallarach maquillava el marcador al final del tercer quart, tot i que la remuntada sonava a miracle (4-8).

Notícies relacionades

Espanya torna a topar amb els EUA i acaba segona en el Campionat del Món (11-6)

La RFEF inhabilita Piqué durant dos mesos per amenaçar un àrbitre

El segon gol de Luongo (4-9) va convertir els cinc minuts finals en un simple tràmit, en què Espanya va continuar desaprofitant les superioritats (4 de 13 amb l’últim gol de Mallarach) i fent de la final un passeig plàcid per a Itàlia, que va demanar un temps mort inoportú a 39 segons del final tot i guanyar de cinc. “Només ens queda felicitar Itàlia, avui ha sigut molt superior. Si treballem així en el futur estarem a més finals”, va concloure Martín amb elegància.

Croàcia, bronze

En el partit pel bronze, Croàcia va aconseguir el bronze a costa d’Hongria (10-7) en un partit amb 40 exclusions.