El Madrid acomiada La Lliga amb una altra derrota decebedora entre la desídia

Malgrat els innegables intents de Zidane, el final de temporada del Madrid va ser tan frustrant com la resta del curs, tan decebedor com el rendiment dels seus millors jugadors i tan poc encoratjador per al futur com la clarividència de Vinicius davant el gol, una altra vegada com el millor de l’onze i, una altra vegada, sense efectivitat. El Bernabéu, amb l’interès just, va acabar dedicant una xiulada integral per tancar de la pitjor forma una etapa que quedarà en la història.

El dia delcomiat d’una generació amb una col·lecció de Lligues de Campions, es va iniciar amb una ovació unànime a Keylor Navas, com si fos la primera tasca que tenia en la seva llista la grada del Bernabéu.

El porter costa-riqueny és un dels pocs avalats d’una temporada que no ha fet presoners, només víctimes d’un curs infame, començant per un Bale que no va arribar a saltar a la gespa malgrat entrar en la convocatòria, i seguint per tots els assenyalats per liderar un projecte naufragat, des de Courtois fins a Modric, passant per Asensio, Kroos, Varane, Marcelo i Isco, amb el fracàs dels fitxatges a sobre.

Partit sense interès

El partit va ser com un últim dia d’escola, amb presència obligada, però amb l’interès just per passar la jornada. Entre el ritme pesat del centre del camp del Betis i la desídia del Madrid, amb prou feines alguna carrera de Vinicius, com aquelles que solia fer, va tornar a remoure un Bernabéu que va acabar gairebé tan de vacances com l’equip.

Per als dos equips, sobretot per als de Zidane, era l’últim dia d’una temporada tortuosa, l’il·lusionant final d’una prolongada estada instal·lat en el calvari, tot i que les perspectives de futur només estiguin consolidades en una creença incondicional en el que pugui inventar el tècnic francès amb els patrons que li marqui el mercat.

De moment, Benzema va estavellar al pal la millor ocasió que va tenir per acudir a la seva cita amb el gol, rere un regal, ja embolicat, que li va cedir el bètic Francis. El francès és l’únic titular blanc a l’altura de les expectatives, al costat de les novetats de Vinicius i Brahim, encara amb el seu camí per fer.

Suspens general

Amb prou feines seria un esbós del Madrid del futur, amb els joves extrems al costat de Benzema, dos centrecampistes potents físicament al costat de Modric i laterals ofensius, el resultat va ser un partit sense interès ni atractiu, entre la decepció d’un estadi cada vegada més buit.

El Betis, immers en el seu propi tràngol, es va assimilar a l’ínfim nivell d’intensitat que es va trobar a Madrid i amb prou feines va incomodar el rival, tret de per la velocitat de Junior que va posar en problemes, una vegada més en la temporada, un Carvajal que va haver de ser expulsat després d’una falta sobre el lateral bètic d’origen dominicà.

Notícies relacionades

Rocha es va atribuir el mig milió de sou de Rubiales

Tsitsipas se salva de l’eliminació en un partit agònic

Tot i així, un desmarcatge inesperat de Guardado a la banda va ser suficient per trencar la irregular línia defensiva del Madrid. Loren va arribar només al segon pal i va fer un gol que va acabar d’excavar la tomba de la temporada del Madrid.

Entre divisió d’opinions van entrar Isco i Asensio, menys entusiastes que els que va rebre el bètic Jesé, però el poc perill del partit va continuar sent d’un Betis que va sortir del Bernabéu amb la depressió atenuada després d’enfrontar-se a un Madrid descoratjador i desfet, receptor de la nítida xiulada d’una grada fastiguejada a què no li va quedar més remei que reaccionar davant la vergonyosa imatge de l’equip, sobretot després dels canvis.