La Reial Societat frustra el doblet de l'Atlètic

La Reial Societat va frustrar el somni del doblet que persegueix l’Atlètic des de fa tres anys aconseguint el seu primer títol oficial. Les noies donostiarres van fer miques els pronòstics amb la seva victòria, certificada amb dos golassos i la seguretat de Quiñones, la portera, per conquistar la Copa de la Reina.

El resultat va ser l’únic que no s’ajustava a les previsions inicials perquè l’Atlètic era el gran favorit per lligar el segon títol una setmana després d’haver guanyat la Lliga. El quadro madrileny va voler dominar, i la Reial va esperar per sortir al contraatac.

Domini aclaparador

El control de l’Atlètic va ser aclaparador i l’equip va disposar de prou ocasions per vèncer folgadament. La lucidesa en la construcció del joc es va convertir en ceguesa dins de l’àrea basca. Tot i que, a dir veritat, Quiñones va acomplexar els seus rivals amb diverses parades de mèrit. I quan no hi va arribar amb la mà o amb el peu, va comptar amb la inestimable ajuda dels pals per neutralitzar els xuts de Ludmila i Sosa, en un centrexut.

L’Atlètic es va avançar aviat i aviat (tres minuts després) va veure escapar l’avantatge per un greu error de la pobra Gallardo davant d’un xut inofensiu de Palacios que neutralitzava la gran rematada de la seva companya Esther. No semblava una situació preocupant quan encara no s’havia consumit el primer terç del partit. Ni tampoc quan es va complir l’hora.

La situació es va tornar preocupant per a les madrilenyes quan Nahikari va deixar anar un obús en una de les aïllades sortides de la Reial, situada darrere, aguantant les envestides de les rivals. Aquest segon gol va accelerar el pols de l’Atlètic, que temia perdre la tercera final consecutiva i davant d’un adversari que, per primera vegada, no era el Barça. Les blanc-i-roges es van quedar commocionades: feia una setmana havien vençut la Reial a Zubieta per 1-3.

La reina Letizia, per primera vegada

“El partit no va tenir res a veure amb el de fa uns dies", havia anunciat José Luis Sánchez Vera, l’entrenador de les matalasseres, en la vigília de la final, convertida en un esdeveniment per la dimensió adquirida pel futbol femení, reflectida per la presència per primera vegada de la reina Letizia, juntament amb el president de la Federació Espanyola de Futbol (Luis Rubiales) i el president d’Andalusia (Juan Manuel Moreno). L’estadi es va omplir amb prop de 6.000 aficionats de l’Atlètic i 1.500 de la Reial Societat.

Notícies relacionades

«Com ens ho creguem, ens donarem una hòstia de nassos», aquest és Manolo González

El 15è de Florentino espera la trucada

L’emoció del duel va escurçar les distàncies futbolístiques a mesura que passava el temps. Les blanc-i-blaves es van fortificar a l’àrea per suportar l’últim setge, que va començar quan l’Atlètic va digerir el disgust. Es va desplegar pel camp, eixamplant-lo al màxim, i va anar encadenant un atac rere un altre. I un atac rere un altre va deixar sense transformar, amb un últim tir de Dolores, que es va trobar amb la gegantina María Asunción Quiñones.