La jutge Carmen Lamela, en dubte després de l'absolució de Rosell

La sentència per la qual l’Audiència Nacional ha absolt l’expresident del Barça Sandro Rosell ha deixat en dubte la tasca de la jutge Carmen Lamela, que va instruir la investigació i que en nombroses ocasions va rebutjar la posada en llibertat provisional de l’investigat. Lamela, jutge de la Sala Penal de l’AN, va ordenar l’ingrés a la presó de Rosell pels delictes de blanqueig de capitals i organització criminal. Lamela va ser, a més, la magistrada que va instruir el cas dels polítics catalans presos i en va ordenar l’ingrés a la presó, fins que el procés va passar en mans del Tribunal Suprem.

La jutge va rebutjar totes les peticions de la defensa de Rosell per a la seva excarceració alineant-se amb la Fiscalia i argumentant que existia un risc de fuga "altament probable" que "frustraria" una investigació que estava "pràcticament acabada". A més, en la seva obertura de judici oral, va exigir a Rosell a més el pagament d’una fiança de 78,6 milions d’euros en el termini de 24 hores. 

Notícies relacionades

Sandro Rosell, absolt per l'Audiència Nacional | Últimes notícies en directe

Més futbol gratis des del balcó: el Barça-Getafe, també al Johan Cruyff

La jutge, en el tancament de la instrucció, proposava jutjar Rosell; la seva dona, Marta Pineda; l’advocat andorrà Joan Besolí i tres persones més per blanqueig de capitals i organització criminal. La magistrada considerava acreditat que formaven una organització criminal a través de la qual es van apropiar de 15 milions d’euros de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) pels drets de retransmissió de 24 partits amistosos de la selecció, així com de cinc milions més, a través del patrocini de Nike.

Sense patrimoni

De res van servir les peticions de la defensa i el prec que el mateix Rosell li va fer quan va comparèixer davant d’ella. L’expresident li negava, després d’un any empresonat, que existís risc de fuga, ja que l’Audiència Nacional li tenia bloquejats 30 milions d’euros, per la qual cosa no disposava del patrimoni a l’estranger i per això el tribunal no li deixava abandonar la presó.