Un meravellós Stuani silencia Vallecas

És el més llest. I el més murri. On no hi ha res, com va passar al primer gol, troba un jaciment de petroli. Es diria que fins i tot al desert Stuani seria capaç de trobar aquest or líquid. I quan hi ha una meravella de centre, Pedro Porro va sortir per assistir amb una majestuosa precisió, l’uruguaià li posa un llaç monumental a un regal tan generós. Ah, abans del 0-2, i en una grisa segona meitat, collat el Girona per un desesperat Rayo, Stuani va forçar la targeta vermella d’Abdoulaye Ba  per acabar l’última mitja hora jugant contra 10.

De vegades, el futbol és capritxós. ¿O ho és gairebé sempre? Una llunyana falta llançada per Àlex Granell no portava tant perill com semblava. El xut era bo, però la pilota podia ser governada per Dimitrievski. Però el porter del Rayo no va agafar la pilota, capritxosa i burleta, i va permetre una segona rematada del Girona que va acabar sent córner. I aquí va arribar la condemna de l’equip de Michel.

Mans tendres

De nou, l’esquerrana d’Àlex al servei d’un paio que domina el seu ofici amb una jerarquia inqüestionable. Si cau alguna cosa per l’àrea, no pregunteu qui ha marcat el gol. Mireu després la celebració i sabreu que ha sigut, com gairebé sempre, Stuani, autor de 15 gols a la Lliga, una xifra espectacular.

1 gol cada 128 minutos.

🔥 Es Cristhian Stuani. 🔥 pic.twitter.com/43tconVTsx

— LaLiga (@LaLiga) 1 de marzo de 2019

Però tot es va engegar en aquestes mans tendres de la meta del Rayo que van traslladar el pànic a tot Vallecas, un lloc de culte per a l’altre futbol. L’autèntic. El futbol de barri en mig d’un barri que veu consumir-se el seu somni de seguir a Primera Divisió. Les entrades estaven esgotades, però l’estadi, a l’inici, no estava ple. Els rayistes protestaven amb la política de Tebas, el president de la Lliga de Futbol Professional, de jugar un divendres a la nit. Als 10 minuts, milers d’ànimes es van reunir al seu temple.

Minut decisiu

S’havien perdut, tot cal dir-ho, els millors minuts del seu Rayo. Pressió aclaparadora a la sortida de la pilota del Girona, instal·lats a la llar de Gorka Iraizoz, el suplent del malalt Bono. La gent arribava a les grades i el seu equip s’apagava, mentre el conjunt d’Eusebio començava a prendre-li les mesures a Vallecas. No és fàcil jugar allà. No existeixen espais. Ni tan sols es guanyen. Es conquisten.

Llavors, va arribar el minut decisiu. Del 16 al 17. No es va marcar cap gol, però va canviar radicalment amb una doble ocasió del Girona. Portu es va vestir de Borja García per repetir el xut als núvols que havia fet el seu company davant de la Reial Societat. Era el primer avís. El segon va ser encara més rotund perquè Àlex Granell va deixar anar un meravellós cop amb l’esquerra des de fora de l’àrea que va fer estremir-se el travesser de Dimitrievski.

Angoixa vallecana

A partir d’aquí, la tempesta. Douglas Luiz va agafar la pilota, Pere Pons esquinçava sinuosament el pla defensiu del Rayo, mentre Borja García i Portu, astuts tots dos, feien més gran el petit Vallecas. El gol va arribar per pura lògica, tot i que fos en una acció a pilota aturada. El córner que va regalar el porter del Rayo. Després, el pal dret es va convertir en el còmplice, com va passar abans amb el travesser, per frustrar un xut de Pere Pons, que havia tocat en un defensa rayista.

¡El @GironaFC es el TERCER mejor equipo a domicilio de #LaLigaSantander!

👕 13 partidos
✅ 5 victorias
⚖ 4 empates
❌ 4 derrotas
💥 Victoria en el Bernabéu
💥 Empate en el Camp Nou pic.twitter.com/zNbBtBVnee

— LaLiga (@LaLiga) 1 de marzo de 2019

La por per la doble ocasió va deixar pas a l’angoixa vallecana. Ni tan sols una bona falta de Raúl de Tomás, la seva estrella, va animar un públic entregat i fidel a la seva causa. El desallotjament de Gorka Iraizoz va alleujar el Girona, que va marxar al descans pensant, i amb raó, que el 0-1 era curt. Massa curt. Potser a la segona, quan estava fins i tot amb 10, va patir massa fins que Eusebio va ficar mà a l’equip per no veure’s atrapats per Vallecas.

Postal dramàtica

Notícies relacionades

El Barça reacciona en defensa i Parker afina l’atac

Alcaraz despatxa Xevtxenko i disfruta en la seva estrena a Madrid

Va sortir Aleix García i el Girona es va calmar. Però va haver d’aparèixer Pedro Porro, aquest poderós jugador extremeny per qui els observadors es reuneixen a Montilivi, per dir-li a Stuani “aquí la tens”. La rematada va estar a l’altura del centre. Llavors, la gent va abandonar l’estadi rayista xiuxiuejant temorosos del seu futur, sorpresos que el més murri els guanyés el partit. Eusebio, a més, era feliç, mentre el Rayo deixava una postal dramàtica amb els seus jugadors petrificats al centre del camp a l’acabar el partit.

Amb el seu dibuix del 4-1-4-1, el Girona encadenava el seu segon partit consecutiu sense encaixar cap gol. 180 minuts imbatuts. Però l’heroi va ser, una nit més, Stuani, que suma 15 gols a la Lliga, una xifra de davanter galàctic. Del que és per al renascut Girona, que ha sumat set punts dels últims nou (victòries al Bernabéu i Vallecas i empat a casa amb la Real). Un botí espectacular.