L'aniversari feliç de Xavi Pascual

Aquest dissabte fa justament 10 anys i una setmana que Xavi Pascual es va convertir en l’entrenador del primer equip del Barça d’handbol. Un temps en què el tècnic barceloní i barcelonista –culer irredempt– ha aconseguit 47 trofeus (incloses dues Copes d’Europa, en el 2011 i 2015) i tots els títols posats en joc des de la temporada 2014-15 en territori espanyol, on l’equip es va mantenir invicte durant cinc anys, amb una ratxa de 176 partits sense perdre, i un ple de 7 títols sobre 7 a l’exercici 2014-15, igualant el que havia fet el llegendari Barça de Valero Rivera en la temporada 1999-2000.

Xavi Pascual, 'Pasqui', als seus 50 anys successor històric de Valero Rivera (amb l’endemig de Xesco Espar i Manolo Cadenas), no sap si estarà 10 anys més a la banqueta del Palau Blaugrana –"Quan no en tingui ganes ho diré, però ara estic disfrutant tant del meu equip que no vull plantejar-me altres reptes", diu–, però és conscient d’haver recorregut una llarga trajectòria en la qual, en alguns moments, ha tingut, reconeix, "sensació de plenitud".

¿Però quines són les claus d’aquesta era victoriosa de l’handbol blaugrana? ¿Quines són les virtuts que adornen el seu líder, aquest entrenador per a qui, curiosament, ni els jugadors que se n’han anat de l’equip han tingut una sola paraula de retret? Quatre protagonistes que han sigut molt a prop del personatge en aquest període analitzen la seva figura per traçar un retrat com més aproximat millor del triomfal tècnic.

Sempre inquiet

Paraules com treballador, exigència, rendiment, passió, innovador, compromís, modernització, inquiet, tracte, detalls, dinamisme, mentalitat, sentiment, culer... surten de la boca dels quatre testimonis, quatre esportistes que han treballat, i continuen treballant, de costat amb 'Pasqui' amb la intenció de continuar guanyant-ho tot i repetir, si és possible, aquell impossible ple del 2014-15: de moment ja porten quatre títols (Mundial de clubs, Supercopa de Catalunya, Supercopa d’Espanya i Copa ASOBAL) i en falten tres dels més importants: Lliga, Copa del Rei i Lliga de Campions.

"Pasqui' és una persona amb una gran capacitat de treball que sent passió per l’handbol. Si a sobre resulta que està treballant al seu club, perquè és un gran culer, ja que allà tenim el perfil d’un guanyador", assegura Toni Rubiella, el veterà tècnic blaugrana de 61 anys (en porta 34 en el club) que, després de ser el segon de Pascual en les seves vuit primeres temporades, exerceix ara d’assistent tècnic, analitzant rivals i el mateix equip.

Rubiella va ser qui, el 2011, es va fer càrrec de l’equip durant unes setmanes mentre el seu primer es recuperava d’una intervenció quirúrgica del cor. "Xavi no va canviar en res després de l’operació, ho va portar tot amb absoluta normalitat, la qual cosa demostra la seva valentia. Sempre ha tingut un tarannà molt senzill, no té res de divo, i el veig en aquest lloc el temps que ell vulgui perquè no veig senyals de cansament ni esgotament. És clar que en aquest club, ja ho sabem, tot depèn dels èxits", afegeix Rubiella, que de la feina diària amb el seu primer destaca la seva inquietud. "Sempre intenta anar una mica més enllà, tant en el treball físic com en la sistemàtica de joc. I és molt inquiet amb les noves tecnologies, està molt al dia de les noves tendències i ho té tot estudiat. Treballem amb 9 o 10 ordinadors on hi és tot: estadístiques, aspectes fisiològics, anàlisi del rival, anàlisi del mateix equip... Es fa un gran treball previ perquè els jugadors tinguin tota la informació en sessions de vídeo curtes abans dels partits", explica Rubiella.

Guanyar, guanyar i guanyar

Oliver Roy, de 40 anys, és la mà dreta de 'Pasqui' al vestidor. Pascual el va integrar al club fa 12 anys, quan ell era coordinador i entrenador de porters, i aquesta és la seva tercera temporada com a segon entrenador. Coincideix amb Rubiella en la gran feina que es fa abans dels partits. "En setmanes com aquesta, que tenim tres dies antre partits, arribem a fer tres sessions de vídeo (defensa, atac i joc en desigualtat numèrica), però de 15 minuts com a màxim cada una, i així els nostres jugadors surten sempre, sempre, amb la màxima informació del rival, sigui a Champions o davant Cangas", explica Roy, que té la seva opinió sobre el secret dels 47 títols aconseguits per Pascual. "No perdre mai les ganes de guanyar. Aquest és el segell que imprimeix Pasqui al seu equip. Després de guanyar un títol, o 7 de 7, com va passar, ja està pensant què podem fer per ser millors i tornar a guanyar. L’únic que no perdona és que els jugadors no ho donin tot, que no es buidin a la pista, sigui en els partits o els entrenaments". ¿I defectes no en té? "Bé –replica Roy– potser se li podria demanar que afluixés una mica la corda, que no treballi tant. Però serà difícil que canviï i, a més, és bo seguir per aquest camí".

Atenció a tots els detalls

Notícies relacionades

Laporta aguanta Xavi fins al 2025

El Barça ensopega en el seu primer pas cap a la ‘final four’

Si Oliver Roy destaca la capacitat de Pascual de delegar responsabilitats i donar corda als seus col·laboradors, Raúl Entrerríos, que gairebé ha coincidit amb ell en tota aquesta època (el central fa 9 anys que és al Barça) enalteix la seva minuciositat: "Es preocupa de tots els detalls, és un entrenador que mira més enllà del que passa a la pista. A més, és un home de club. S’ha preocupat de construir un equip de veritat, amb totes les lletres, que funcioni també fora de la pista: bons jugadors i bona gent. Això és fonamental per aconseguir títols. Tots sabem que no guanyem per la samarreta, sinó per la feina diària".

I, des de la porteria, Gonzalo Pérez de Vargas, també elogia qui el va anar a buscar a Toledo i va creure en ell, qui va ser el seu tutor a l’arribada a Barcelona amb 16 anys. "A més, com que ell va jugar també de porter, sap ficar-se en la teva ment i sap el que et passa pel cap. La seva exigència és màxima".