LA MALEDICCIÓ D'UN EQUIP

La història dels encanteris del Cruz Azul

Fa 21 anys que el famós equip no guanya cap títol; diumenge en va perdre un altre, i tot passa des que va robar un tros de terreny al cementiri de Xilopetec

aguasch46286857 ciudad de m xico  m xico  16 12 2018   aficionados de cruz a181217124942

aguasch46286857 ciudad de m xico m xico 16 12 2018 aficionados de cruz a181217124942 / Francisco Guasco

3
Es llegeix en minuts
Efe / Ciudad de México

Gustavo Borges, periodista mexicà, explica la història del motiu de la sequera del Cruz Azul, que fa 21 anys que no aconsegueix ser campió a Mèxic. El curiós és que va estar molt a prop de trencar la ratxa en diverses finals durant aquests anys, però les va perdre insòlitament.

Tot passa, segons la llegenda, perquè aCiutat de Mèxic, cada matinada, una nena morta vestida de blanc sol entrar al camp d’entrenament de l’equip Cruz Azuli ronda per allà. El conjunt mexicà va perdre diumenge la seva sisena final seguida, i fa més de dues dècades que no aconsegueix un títol de lliga.

Història esborronadora

L’esborronadora història és certa, segons un dels cuidadors de les instal·lacions de 'La Noria', on s’entrena elCruz Azul. Això almenys ho va explicar un dels empleats a l’escriptor mexicà Carlos Barrón, que en el seu llibre 'Tiempo de compensación' va posar un toc de folklore a la llegenda de les derrotes dels ‘celestes’.

Segons la crònica titulada ‘El camposanto de cemento’, el club va robar el 1998 un tros de terreny al cementiri de Xilotepec que confina amb el camp d’entrenament, i llavors van començar a passar coses estranyes. Des de 1999 quan va perdre la final del torneig d’Hivern contra el Pachuca, el Cruz Azul ha viscut històries estranyes. Després de la final d’aquell any va ser derrotat en cinc més, incloent-hi la de diumenge, 0-2 al’estadi Azteca on va guanyar o va empatar tots els seus partits de la temporada, menys l’últim en la disputa del títol contra l’Amèrica.

La final de fa cinc anys

Fa cinc anys, davant el mateix rival, era un fet que acabava la sequera de mala sort. Amb dos gols d’avantatge a cinc minuts del final, els ‘celestes’ es van acular i l’Amèrica els va fer dos gols, el segon amb un cop de cap del porter, que va sortir del no-res i va provocar el desempat per penals guanyat pels ‘azulcremas’.

Abans, en l’Apertura 2008, al centrecampista César Villaluz el van fer caure a l’àrea i va rebre un cop al cap que el va portar a l’hospital i va acabar amb la seva carrera de futbolista, però l’àrbitre no va xiular el penal que hauria pogut donar el campionat alCruz Azul. Llavors no existia el VAR i tot va quedar com una anècdota.

Altres derrotes

A més, elCruz Azul va perdre la final del Clausura 2008 davant delSantos Laguna i la de l’Apertura 2009 contra el Monterrey. En aquests anys l’equip va estar a punt d’assolir el títol tantes vegades i el va acabar perdent de maneres tan increïbles que en un país on, segons el novel·lista Benito Taibo el realisme màgic és un tema de tots els dies, la història dels morts enutjats perquè els van treure un tros de casa seva queda perfecta per acolorir la llegenda de la desgràcia.

No és només el conte de la nena. Segons el cuidador del camp d’entrenament, algunes nits uns gossos d’ulls vermells salten a la pista hores abans de l’alba i a ell i els seus col·legues només els queda un recurs per foragitar la mala sort: Mirar cap a un altre costat.

L’experiència de Paco Jémez

"Tinc més por dels vius, perquè són els que fallen gols, s’equivoquen en la defensa i al mig del camp", va dir fa un parell d’anys a Efe l’entrenador espanyol Paco Jémez, un més entre els que van entrenar a ‘La Noria’ i no va poder treure del sot els ‘celestes’.

La idea de Jémez és l’últim recurs al qual s’aferren els descreguts de les malediccions i posen la final que va acabar diumenge com a exemple. En el duel d’anada, l’espanyol Édgar Méndez va fallar un gol amb tot a favor i en el de tornada l’equip va cometre un error a la sortida causant del gol en contra del qual no es van recuperar.

Notícies relacionades

De moment, l’entrenador portuguès Pedro Caixinha, un obsessiu que arriba al club a les 6 del matí i l’abandona 12 hores després, es passeja per 'La Noria' com si tingués l’oració per allunyar els esperits dels morts, en cas que de veritat existeixin i entrin al camp a la matinada.

"Feina, feina, feina", repeteix com un mantra Caixinha, que creu que és qüestió de temps que elCruz Azul sigui campió de lliga, sempre que els seus vius s’entrenin més i millor que els rivals.