Boca-River, el partit més excepcional del món

“Ens passen coses inexplicables, tenir els dos millors jugadors de la història del futbol, i els dos esquerrans (Messi i Maradona), cinc presidents en una setmana i sobreviure a tot, tenir un papa argentí...”. Boca Juniors i River Plate disputen la primera i històrica final d’una Copa Llibertadors d’Amèrica sota la regla de l’excepcionalitat. La propaganda de la Federació argentina (AFA) té una mica d’autocelebració: un clàssic que en principi va ser de barri i que després es va estendre a tot el país, ara apassiona tothom perquè es “juga a tot o res” i amb emocions que escapen a la raó.

“Noprovis d’entendre-ho, disfruta”,va dir Claudio Tapia, el pintoresc president de l’AFA, a l’explicar el que està en joc aquest dissabte.  Si diuen que fins i tot Vladimir Putin avançarà el seu viatge a Buenos Aires, previst en el marc de la cimera del G-20, per no perdre’s el segon dels partits.

#SuperFinalDeAmérica A los argentinos nos pasan cosas inexplicables. Disfrutemos de esta Superfinal de América. pic.twitter.com/yWnhKisabx

— AFA (@afa) 8 de noviembre de 2018

Les estadístiques del clàssic

Boca i River es barallen com gossos i gats des que una pilota roda en un camp. Els “xeneizes”, que avui són locals, van guanyar 134 vegades. El River va cantar victòria 122. Van empatar en 115 ocasions. La supremacia del Boca en la Llibertadors és indiscutible: va guanyar sis títols i es va imposar al seu rival en 10 partits, va empatar-ne set i en va perdre uns altres tants. Els altres, que només exhibeixen una Copa continental a la seva vitrina, prefereixen una altra estadística: van derrotar el Boca en tres dels últims cinc clàssics.

Ni tan sols durant les finals d’un Mundial s’ha palpat al carrer tanta expectativa i un nerviosisme que de vegades se sobreactua. Un Boca-River supera les rivalitats polítiques i va més enllà dels dogmes religiosos. Un grup de jueus ultra ortodoxos que, alhora, professen l’amor als colors blau i or, van decidir desafiar les prohibicions del sàbat, el dia durant el qual no poden fer res, viatjant a Barcelona per veure-hi el partit per televisió. La diferència horària els juga a favor, li van explicar al diari La Nación, i no se sentiran en falta. Al moment que comenci el partit, les nou de la nit d’Espanya, les prescripcions sabatines hauran acabat.

La seguretat a Buenos Aires 

Alejandro Domínguez, el president d’una Federació Sud-Americana que encara no pot desempallegar-se per complet dels seus escàndols, va dir que la final servirà “per demostrar-li al món” que es pot jugar en pau. La memòria de vegades juga en contra i porta mals records.

Fa 50 anys van morir 71 seguidors del Boca a la pista River. Van perdre la vida aixafats, perquè no van poder abandonar l’estadi. Les portes de sortida estaven tancades. Va ser la catàstrofe més greu de l’esport argentí.  Mig segle després, encara no se sap què va passar. L’angoixa sempre és latent. Tres anys enrere, els jugadors del River van ser atacats amb gas pebre per un seguidor del Boca quan sortien al camp de joc. L’agressor mai va ser penalitzat, i aquestes són també les “excepcionalitats” del futbol argentí.

El Govern va proposar que els dos partits es juguin amb públic visitant. Els clubs no van voler córrer el risc. Les autoritats tampoc, i han decidit que el “clàssic” sigui custodiat per 1000 efectius policials. Tot i que sembli redundant, el ministeri de Seguretat va advertir que no podran entrar a les grades i platees “persones en estat d’embriaguesa”, “sota els efectes de substàncies psicotròpiques”, amb “armes blanques” i “de foc”, “vidres”, “il·luminació làser” i xiulets, entre altres coses.

Revendes d’entrades

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

El país veurà el partit per televisió. Unes 80.000 persones tindran el privilegi d’ocupar un lloc a la “Bombonera”, on els crits fan cintrar-ne els fonaments. Alguns no van dubtar a pagar fins a 5000 dòlars per una entrada.

Per a aquest dissabte s’esperen pluges com les del partit del 1981, quan Diego Maradona va fer que el porter del River, Ubaldo Fillol, s’arrossegués al fang; o semblants a les del 2002, la tarda que va acabar en aquesta mateixa “Bombonera” amb una victòria del River per 3-0. Diluviï o caiguin pedres del cel, ningú voldrà perdre’s aquell moment irrepetible. Excepcional.