Luis Aragonés: homenatge a un savi

Una nit va canviar la història de la selecció espanyola. No va ser una final, però va significar gairebé més que un títol. El 22 de juny del 2008 es va produir la mutació real de ‘la Roja'. Les penes, elsdesastres i les malediccions es van acabar amb el penal transformat per Cesc en els quarts de final de l’Eurocopa contra Itàlia a Viena.Cesc  contra Itàlia a Viena

Aquesta tanda va suposar llavors el minut més vist de la història de la televisió a Espanya (16 milions d’espectadors). Una setmana després arribaria el títol contraAlemanya  amb el gol de Torres, que va obrir el cicle d’èxits de la millor selecció de tots els temps.

L’adeu de Raúl

L’arquitecte d’aquella revolució va ser un savi nascut a Hortaleza, el municipi annexionat a Madrid a meitat del segle passat. Luis Aragonés va transformar una selecció perdedora i grisa en un equip atractiu i guanyador, pilotat per un immens Xavi Hernández.

¡¡GANAR, GANAR Y GANAR!!💪🏻

Aquel grito marcó una generación inolvidable de futbolistas liderada por un entrenador único, especial... La @rfef homenajea a Luis Aragonés con 'Luis, el sabio del éxito'#EternoLuis pic.twitter.com/HHFAAFmJAd

— Selección Española de Fútbol (@SeFutbol) 9 de octubre de 2018

El seleccionador, que també havia fracassat dos anys abans en el Mundial d’Alemanya, va eliminarRaúl  i va construir un bloc fantàstic que va assolir el seu cim en aquella semifinal perfecta contraRússia. Futbol total. Vicente del Bosque recolliria després l’herència del gran Aragonés i aprofitaria la inèrcia positiva conquistant el Mundial de Sud-àfrica i l’Eurocopa del 2012 a Kíev.

Les xerrades d’un geni

Notícies relacionades

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

El Barça es fa trampes

Però tot va començar a Àustria, on va brillar un grup unit i solidari. "L’únic que els demano és que juguin, que es diverteixin jugant, però ficant gols, anant-hi..." és un dels consells que integren l’emotiu documental 'Luis, el sabio del éxito’, presentat aquest dimarts per la federació espanyola. L’obra, culminada després de revisar 40 hores de gravacions, recull imatges en solitari del tècnic i xerrades estel·lars amb els seus jugadors.

"Això és així i ara és voler. Formen vostès un grup. Si jo no estic a la final amb aquest equip, soc una merda", proclama Luis en una de les seves arengues a un equip que adorava el seleccionador mort el febrer del 2014 als 75 anys per una leucèmia. "Un, dos, tres: guanyar, guanyar i guanyar" va ser el crit de guerra d’una selecció única a les ordres d’un geni inoblidable.