Un Mundial groc i taronja

Quan em pregunten per un Mundial sempre penso en el mateix. En el d’Espanya-82, que és i serà el millor Mundial que he viscut mai. Per moltes raons. Aquell Mundial va ser el primer esdeveniment d’aquest calibre que se celebrava aquí, i va representar un pas molt important per a la modernització i l’europeïtzació del país. A més, jo el vaig viure de molt a prop ja que, com a tresorer i membre de la junta directiva del Barça, vaig ser present en moltes reunions preparatòries amb la FIFA, per això es pot dir que el meu Mundial va començar molt abans de la sacada inaugural.

A més, aquell Mundial es va inaugurar el 13 de juny a la meva casa futbolística, el Camp Nou, amb un partit entre Bèlgica i la selecció albiceleste de Maradona. Un Maradona que va ser molt present en la meva vida aquell estiu de l’any 1982. Evidentment, vaig assistir al partit, de la mateixa manera que vaig anar a tots els partits que es van disputar a Barcelona, tant al Camp Nou com a l’antic estadi de Sarrià.

No sé si era premonitori del que seria després la relació del Barça amb els futbolistes brasilers però, en aquell Mundial que vaig viure amb tanta intensitat, l’equip que em va enamorar no va ser el campió, ni el finalista, sinó la selecció brasilera, 'la Canarinha', amb el seu joc de toc i posició. Un futbol que et feia vibrar i emocionava. Em vaig divertir moltíssim amb el seu joc i, sobretot, amb la màgia de grans futbolistes com Sócrates i Zico.

Notícies relacionades

Vine a escalar i apunta’t a competir: s’obre el termini d’inscripcions

Nadal esclafa el jove Blanch i es regala un dia més a Madrid

Van ser dies molt emocionants amb una de les meves passions, el futbol, com a protagonista indiscutible de les ciutats, els carrers, les notícies, les converses. Una veritable festa en què fins i tot vaig tenir l’ocasió de conèixer i convidar a dinar un mite: Pelé.

Però també vaig treballar. Durant aquells dies al Barça va continuar la feina per gestionar el pagament del fitxatge de Maradona, que s’havia firmat a començaments de juny. Es tractava del traspàs més car de la història fins aquell moment, i a mi em tocava trobar la manera de pagar-lo. Finalment, vaig acabar viatjant a l’Argentina per tancar el preu i, sobretot, la forma de pagament. I l’última setmana de juliol vaig tornar a Barcelona acompanyantMaradona.  Va ser el colofó del que ha sigut el meu millor Mundial. Un que va tenir Naranjito de mascota però en què, per a mi, va brillar especialment el groc de la selecció brasilera. Encara que el millor futbolista fos un jugador del Barça: Maradona.