Anglaterra apallissa Espanya (5-2)

El quadro britànic va remuntar un 0-2 i es va venjar de la derrota per penals de l'Europeu del mes de juliol passat

jdomenech40719142 england s rhian brewster celebrates after scoring a goal dur171028174839 / Bikas Das

jdomenech40719142 england s rhian brewster celebrates after scoring a goal dur171028174839
jdomenech40720765 soccer football   fifa under 17 world cup final   england vs171028192310

/

2
Es llegeix en minuts
JOAN DOMÈNECH / BARCELONA

Una venjança en tota regla. Anglaterra es va treure de gust l’espina clavada des del mes de juliol, quan va perdre per penals la final de l’Europeu sub-17 contra Espanya. Ahir a Kolkata (Índia) va apallissar el mateix rival, sotmetentlo a un repàs en tota regla. Amb un marcador contundent (5-2) que va certificar la seva superioritat i amb l’enorme mèrit d’haver remuntat el 0-2 que amb prou feines en mitja hora havia elevat al marcador Sergio Gómez, l’interior esquerra del Barça. 

Aquest resultat, no obstant, era un miratge del que estava passant sobre la gespa. Durant el segon temps es va observar la crua realitat. Anglaterra, que havia escurçat distàncies arribant al descans, va reaparèixer amb fúria i va destrossar Espanya amb quatre gols. A través dels rapidíssims Foden i Hudson Odoi atacant per les bandes va desordenar l’equip de Santi Denia, que ha sigut incapaç de traspassar el centre del camp i que va tenir una possibilitat, amb el 3-2, de reenganxar-se al partit. Sessegnon va salvar sota els pals un remat de Chust.

ELS MATEIXOS DEL JULIOL / La final va ser una repetició de la de l’Europeu de la categoria disputada a Varazdin (Croàcia). Tan semblant era que Anglaterra va alinear set dels mateixos 11 titulars i Espanya, 10. L’única novetat era Gelabert, que va ocupar el lloc del lesionat Jandro Orellana. Però el desenllaç va ser molt diferent, subratllant l’any màgic del planter anglès, campiona de l’Europeu sub-19 i del Mundial sub-20.

DIVERSES JOIES / Anglaterra ara compta amb un parell d’excel·lents generacions que aviat s’haurien de consolidar a la Premier, el campionat més internacional del planeta. La màxima expressió del que hauria de ser aquest venturós futur és Philip Foden, el davanter del Manchester City, autor de dos gols i designat el millor jugador del torneig.

Notícies relacionades

Pep Guardiola sap que té una joia en Foden, més brillant i polida que el porter Anderson i el central Latibeaudiere. Una cosa semblant devia pensar Jürgen Klopp del davanter centre del Liverpool Rhian Brewster, màxim golejador del torneig i Pilota de bronze.

El de plata el va conquistar Sergio Gómez, el millor futbolista d’Espanya, en una nit en la qual els seus companys Mateu i Miranda, els laterals, van viure un drama contra Foden i Hudson Odoi, dos velocistes amb regat i fins per tocar la pilota amb molt criteri. Santi Denia es va mostrar impotent per trobar solucions que frenessin aquella allau (25 xuts va fer Anglaterra) i que brindessin a Espanya l’únic títol de planter que li faltava després de tres finals perdudes.

Anglaterra, 5 - Espanya, 2

<strong>Anglaterra: </strong>Anderson (5); Sessegnon (7), Latibeaudiere (6), Guehi (7), Panzo (5); Oakley-Boothe (6) (Gomes (sq), m. 90), McEachran (6) (Gallagher (sq), m. 86); Foden (9), Gibbs White (7) (Kirby (sq), m. 81), Hudson Odoi (8); Brewster (8). Entrenador: Steve Cooper (8) 

Temes:

Futbol