Anar al contingut

¿Superatleta o xerpa?

Jornet es va criar a 2.000 metres d'altura i als 7 anys ja havia fet cims als Alps

JORDI TIÓ / BARCELONA

¿Superatleta o xerpa?

JEFF PACHOUD

No en té els gens però es podria considerar un xerpa més. I és que la doble gesta de Kilian Jornet a l’Everest bé podria atribuir-se a un dels membres d’aquella ètnia nepalesa tan aclimatats a les altures i al baix nivell d’oxigen en l’aire perquè molts d’ells ja han nascut per sobre dels 3.500 metres. No és el cas de Jornet, però aquest superatleta català té la particularitat que des de ben petit es va criar al refugi del Cap del Rec (Lles de Cerdanya), a 2.000 metres d’altitud, i abans de complir els 7 anys ja havia dut a terme ascensions a cims superiors a 3.000 i 4.000 metres. No és el mateix, cert, però sí que està habituat a desenvolupar-se molt per sobre del nivell del mar.

«Pot condicionar una mica, però no pas tot. El que sí que l’ha ajudat és que està molt habituat a realitzar grans esforços en altituds molt considerables des de ben petit», explica Eduardo Garrido, doctor en medicina i cirurgia, expert en fisiopatologia de l’altitud (ha publicat nombrosos estudis científics centrats en aquesta temàtica i, fins i tot, alguns portats a terme en xerpes d’elit) i que coneix com poca gent Jornet, ja que va detectar-hi precoçment l’excepcional potencial aeròbic i durant anys va controlar-ne minuciosament l’evolució i va assessorar pel que fa a la seva preparació.

«Tot l’entrenament que ha portat a terme el Kilian al llarg de la seva vida, associat amb certa càrrega genètica, incideix en els seus excepcionals paràmetres fisiològics», afegeix Garrido, però algunes qualitats físiques de Jornet «no són gaire més extraordinàries que les d’un fondista olímpic. La diferència és que Jornet és un home perfectament condicionat a l’ambient de l’alta muntanya. Aquell és el seu medi, on mostra aquella perfecta coordinació de l’aparell locomotor, que fa que sembli que només voregi el terreny, que gairebé voli».

Així que no s’assembla a les condicions d’un xerpa. «Té diferències fisiològiques molt significatives respecte a ells ja que són de llinatges genètics molt distants. El Kilian està aclimatat a la hipòxia (disminució d’oxigen) de la gran altitud de forma intermitent, mentre que els xerpes hi estan adaptats crònicament, des de fa mil·lennis. El que passa és que les qualitats aeròbiques de Jornet són molt millors que les d’un xerpa».

Garrido hi afegeix: «Al cim de l’Everest en aquesta època de l’any la capacitat màxima de captar oxigen pot arribar a ser de tan sols una cinquena part respecte al nivell del mar, de manera que aquesta qualitat de Jornet en compensaria moltes altres d’avantatjoses que ostenten els organismes dels xerpes. Aquest potencial fisiològic de Kilian li permet fer ascensions breus fins a altituds extremes, evitant el desgast i el risc a una exposició pro-
longada en aquest ambient tan enrarit en oxigen».

El que també té clar Garrido és que un factor decisiu en Jornet és el cap. «Té una ment especial que arrossega el físic, unes qualitats mentals que gestionen extraordinàriament bé l’adaptació a la duresa, a la fatiga i al risc. Ment, cos, esforç i passió per la muntanya hi convergeixen de forma òptima. I, en aquest sentit, només cal veure els resultats de les seves gestes esportives».