Girona, per fi de Primera

Un total de 87 anys i quatre intents fallits ha hagut d’esperar el Girona per coronar-se com a equip de Primera Divisió per primera vegada en la seva història. Ja ningú a Catalunya podrà dir mai més que el club blanc-i-vermell no està a l’altura de la ciutat, una bonica capital, enveja de molts, que ja fa lustres que juga a la particular Lliga de les Estrelles de les ciutats amb un encant especial. I d’això, Girona, en va sobrada. En canvi, per odiosos capritxos del destí, no havia pogut presumir mai de tenir l’equip entre els 20 millors d’Espanya, cosa que sí que havien disfrutat les aficions del Nàstic de Tarragona i, amb anterioritat, la del Lleida. S’ha acabat per fi l’espera, Girona ja és de Primera i per mèrits propis.

L’explosió d’alegria dels aficionats al final del partit va servir per expulsar les emocions contingudes durant molt de temps i també el temor que planava sobre seguidors i jugadors després dels revessos de les últimes temporades, quan el somni de Primera es va arribar a esmunyir literalment d’entre els dits i de forma excessivament cruel.

Potser per això la ciutat es va mantenir prudentment en calma durant tota la jornada, temorosa potser de proclamar als quatre vents el que tothom pensava: era el dia. No es podia demorar més l’ascens perquè tots els camins hi portaven. Fins i tot les necessitats dels dos equips: tots dos en tenien prou amb un punt, els uns per tocar la glòria; els altres, per allunyar-se de l’infern de la Segona B. I així va ser.

UN SALT D’UNA ALTRA DIMENSIÓ

El partit va ser insípid, soporífer, fidel al guió previst d’evitar qualsevol tipus d’agressió entre els contendents. Però l’afició s’ho va passar la mar de bé perquè el premi era majúscul, descomunal per al Girona, no tan sols en el terreny esportiu, on ara podrà fer-se amb els grans de Primera, sinó també en l’aspecte econòmic. I és que només per drets de televisió, el club català ingressarà la temporada que ve entre 30 i 40 milions d’euros. Una brutalitat si es té en compte que el pressupost del club aquesta campanya ha sigut de 9,5 milions, el més alt de tota la seva història.

La  festa va ser completa i ni la pluja, que va irrompre amb ganes a l’arribada dels jugadors a l’estadi però que va oferir una treva durant el partit, va evitar que Montilivi registrés la millor entrada de la temporada (9.082 espectadors). Tan sols 200 (l’aforament oficial és de 9.282) es van perdre una cita amb la història que Girona no oblidarà mai. Sí, un 4 de juny del 2017, l’equip de la ciutat va deixar escrit el seu nom entre el dels grans del futbol espanyol amb el repte, també majúscul, d’allargar el periple més enllà del primer any. Per mirar d’aconseguir-ho s’hauran de fer les coses amb cap, sense tornar-se boig i aprofitant i optimitzant al màxim els diners que s’obtinguin de la televisió.

UNA ONADA DE PRIMERA

Montilivi va acabar fent l’onada, una onada de Primera, imbuït l’estadi en un èxtasi que ha trigat 87 anys a arribar. Fins i tot hi va haver temps per a Xumetra, ara al Saragossa, ovacionat pel seu passat al Girona al saltar al terreny de joc a la segona part.

Tots tenien ganes d'aplaudir, de cantar i saltar. «A Primera, oe, a Primera, oe», es va esgargamellar Montilivi, que també va corejar el nom del Saragossa, amb qui va segellar una llarga amistat.

En l'oblit quedaven per fi les temptatives fallides del passat contra el Lugo, el mateix Saragossa i l'Osasuna, la temporada passada. S'ha acabat el patiment i l'eterna espera. El Girona entra en una nova dimensió de la qual tots han de disfrutar de debò. S'ho mereix el club i la ciutat. Per fi, Girona, un club i una ciutat de Primera.

FESTA A LES FOSQUES AMB L'AFICIÓ

Després de la invasió dels aficionats del terreny de joc va tornar una relativa calma per començar la festa amb tota la plantilla, que va tornar amb el camp a les fosques i enmig de focs d'artifici. «Estic enormement orgullós de ser un home de paraula. Fa tres anys us vaig dir que m'agradaria celebrar una cosa molt gran. Ja sou de Primera», va proclamar Pablo Machín, l'entrenador, el gran artífex del miracle. «Gironins, ja la teniu aquí. Per fi som on es mereix aquest club», va cridar Eloi Amagat, mentre l'afició cantava «adeu a Segona, adeu». 

Notícies relacionades

Fermín es debat entre Chelsea i Barça

La mirada reverencial de dos campions que idolatren el professor Márquez

«Ens hem tret una  espina. Aquest partit és la cara d'una creu que va ser el partit del Lugo», recordava Carles Puigdemont, president de la Generalitat, que no va voler perdre's l'ascens de l'equip de la seva ciutat. «L'entitat està en molt bones mans, amb Geli i el seu consell d'administració. Faran un projecte modest però competitiu», va vaticinar Puigdemont sobre el repte que espera el Girona a partir d'ara.

Un eixordador espectacle de focs artificials i la volta d'honor dels jugadors al camp va donar per liquidada la festa que avui s'allargarà pels carrers de la ciutat, amb la rua dels campions i la visita a l'ajuntament, a la plaça del Vi.