Els fils de Teixeira

A Yokohama, només dos dies abans de la final del Mundial-2002, s'hi passejava com si fos un més. Un brasileiro. Sandro Rosell es movia tranquil·lament pel camp d'entrenament de la seleçao de Scolari, que preparava un dels partits més important de la història del Brasil. La final del Mundial del Japó i Corea contra Alemanya amb la triple R (Rivaldo, Ronaldo i Ronaldinho) com a garantia. Per aquell estadi japonès hi havia Rosell, que exercia d'alt executiu de Nike, però que es veia fusionat perfectament en l'ecosistema de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF) gràcies als seus excel·lents contactes amb l'intocable i plenipotenciari Ricardo Teixeira, president i amo d'aquell futbol.

Va guanyar el Brasil de Scolari (2-0, Ronaldo i Ronaldo) i Rosell, que havia arrencat la firma de Nike amb la CBF el 1999 del primer gran contracte galàctic (160 milions d'euros per 10 anys), tenia les portes obertes de tot el Brasil, del despatx de Teixeira, que fins i tot va arribar a ser padrí d'una de les seves filles (la petita va néixer allà), i per descomptat, del vestidor de Scolari. Va teixir en aquells anys d'opulència una poderosa xarxa de contactes. S'estava construint l'univers Rosell, aquell que, per exemple, li va permetre fitxar Ronaldinho (2003) i portar Neymar 10 anys després (2013), sense saber que amb aquest enrevessat contracte va firmar l'inici del final.

Sense poder viatjar al Brasil

Després de viure al Brasil durant anys, Rosell ja no va poder tornar-hi. A mesura que la justícia d'aquell país anava acorralant Teixeira, que va ser acusat de ser un dels 16 exdirigents de la FIFA «amb abús continuat de poder», més problemes se li acumulaven al llavors executiu, incrementats en aquests dos últims anys quan la fiscalia dels EUA va investigar el contracte CBF-Nike. «Aquest contracte era el millor de patrocini de la història de l'esport i constituïa, innegablement, un encert de Teixeira», va escriure Rosell en el seu llibre Benvingut al món real, que va fer després de dimitir de la directiva de Laporta (2005), i d'arrossegar, entre d'altres, Bartomeu, l'actual president blaugrana.

«Falta administrativa»

La pressió sobre Teixeira, al destapar-se els escàndols de corrupció, el va obligar a dimitir després d'haver dirigit durant 23 anys la CBF (1989-2012), just abans que el Brasil organitzés el seu Mundial. Va tenir com a sogre i mestre Joao Havelange, però va haver d'anar-se'n a Miami per la polseguera que van aixecar els seus foscos negocis. Els fils de Teixeira tenien un efecte immediat a Barcelona, com es va destapar en la campanya electoral del 2010. «Rosell està implicat en un procés judicial», va argumentar Marc Ingla, llavors candidat a la presidència blaugrana, i també va recordar que estava implicat «en el negoci del futbol, contractant partits amistosos i gestionant jugadors».

Notícies relacionades

Alcaraz s’acomiada en quarts de final i deixa orfe Madrid

Una regatista d’estirp a l’equip espanyol

Ja abans, el 2008, també va ser denunciat per l'organització irregular a través de la seva empresa Ailanto d'un partit amistós entre el Brasil i Portugal. «Una empresa tenia una falta administrativa que va derivar en un procés civil, que vaig guanyar perquè només faltava un paper, i ja està tancat», va assegurar l'encara president blaugrana, que va voler tramitar després la residència passiva de Teixeira a Andorra, un país que no té cap conveni d'extradició amb el Brasil.

«Estic orgullós de tot el que he fet al Brasil», va dir Rosell a Pere Escobar a Catalunya Ràdio el 2013 defensant la seva innocència alhora que recordava que quan feia aquells negocis no era president del Barcelona. «No són comissions, són els meus honoraris. És la meva feina», va dir.